Senyor, portar la nostra creu a coll
suposa acceptar-nos a nosaltres mateixos
i els altres.
Portar la nostra creu és comprendre
que hem de fer el bé on Tu ens has col·locat.
Ens costa d'entendre-ho, Senyor,
però et volem seguir.

Mai no fem sols el nostre camí de cristians
perquè Tu, Senyor, camines amb nosaltres.
Ens espanta el patiment i la incomprensió,
però seguin el teu exemple, volem fer el bé
i dedicar la nostra vida al servei dels altres.

Dóna fortalesa, Senyor,
a les persones que cuiden malalts terminals,
als pares amb fills drogoaddictes,
a les que tenen éssers estimats a la presó
i a tots els qui sofreixen i se senten sols.
Que experimentin el teu ajut
i sentin la teva Presència.

Senyor, que en tot moment
donem testimoni de la nostra fe.
Que les nostres obres enraonin de Tu.

Jesús,

vós vau voler saber què pensaven de vós
la gent i els vostres deixebles.
Les opinions eren molt diverses.

La vostra persona i el vostre ensenyament
els feien entreveure quelcom d'extrordinari,
però eren incapaços d'endevinar
que éreu el Fill de Déu.

Només Pere, il·luminat per l'Esperit,
va poder afirmar que éreu
el Messies, l'Ungit de Déu.

Avui, jo us faig la mateixa pregunta:
«Qui sóc jo per a vós?»
Així podré saber qui sóc per a Déu.

El vostre deixeble Pau em dóna la resposta:
En vós i per vós, jo sóc fill de Déu
i sóc en tot semblant a vós;
sou el meu germà i el meu amic.

Per a vós i pel Pare, res no té més valor
que la persona, imatge viva de Déu.
Gràcies pel que sóc i pel que puc esdevenir.