Senyor, tu vares acceptar la invitació de Simó
i no vas ridiculitzar les mostres d'afecte
de la dona que t'ungia els peus.
Que de cada encontre amb Tu, Senyor,
en sortim renovellats.

Simó i els fariseus no van ser capaços
de comprendre que al Regne no s'hi entra
per mèrits propis.
La fe és un regal
que es fa a les persones capaces d'estimar.

Senyor, que sapiguem mostrar-te el nostre amor
bo i dedicant temps als qui més ho necessiten.
Que fem present el teu Regne
quan respectem i no jutgem les persones
baldament les seves obres puguin ser blasmades.

Senyor, durant aquesta setmana
inspira'ns gestos que facin més amable
la nostra convivència.

Recorda't, Senyor,
de les persones que se senten utilitzades
i de les que es veuen obligades
a vendre el seu cos per poder sobreviure.
Que trobin vies que les dignifiquin.

Jesús, Senyor, tu ens dius

que l’amor i el perdó son

les dues cares d’una mateixa cosa;

i que l’amor i el perdó de Déu

són més forts que el nostre pecat.

Obre el nostre cor al teu amor

perquè sapiguem veure i viure

el missatge viu que ens fas arribar

tot perdonant el pecat d’aquella dona:

Déu no rebutja mai el pecador,

sinó que espera que torni al seu amor.

I ja que «els nets de cor veuran Déu»,

dóna’ns una mirada com la teva,

perquè –més enllà de les aparences

i amb un cor de perdonats-

sapiguem mirar el cor de les persones

i sentir-hi el batec del Déu del perdó.