Senyor, que confiem en les persones
en la mesura que poden respondre.
Que no les obliguem a ser déus
quan són tan humanes com ho som nosaltres.

Que gravem a foc en el nostre cor
les paraules de sant Pau:
Senyor, la teva resurrecció és el fonament
de la nostra fe i la raó de l'Eucaristia.
Fes-nos creients, Senyor.

Senyor, dóna'ns fam i set de justícia.
Que davant la incomprensió
no amaguem les nostres creences
i que siguem sensibles davant la mort i el dolor.

Senyor, la felicitat que promets a l'evangeli
es fa realitat ara i aquí.
Fes que comprenguem
que la vera felicitat és fruit de l'amor.

Senyor, ajuda'ns a comprendre
que l'amor, l'amistat, la solidaritat,
la proximitat i l'esperança
no s'assoleixen pas amb diner.
Són quelcom gratuït
que es dóna sense esperar-ne res a canvi.

Ens dius, Senyor

que les benaurances són

el camí de la felicitat.

I perquè tu ens ho has dit

ens les hem après de memòria,

diem que son el camí més excel·lent

i el resum del teu missatge.

Però quan cerquem la felicitat

provem camins que no són els teus...

Ens costa tant obrir els ulls...

Ens costa reconèixer la pobresa

i renunciar a l’autosuficiència...

Fes-nos seguidors teus, Senyor.

Fes-nos descobrir i desitjar

el devessall de vida i de gràcia,

de misericòrdia i de perdó

que Déu guarda per als seus fills.