A Canà, Senyor,
quan treies aquells nuvis d’un mal pas,
a nosaltres ens obries el teu cor
per dir-nos que volies... maridar la humanitat.
Encara avui, Senyor, ens costa
associar el teu regne amb unes noces,
o pesar que el teu regne és vi esplèndid
que porta joia i que és festa a desdir.
Avui, Senyor, ens falta vi del teu...
i a la nostra taula hi ha sovint mals beuratges...
Sabem que tu ens n’has portat... i del bo.
Amb la teva vida ens has dit
-més que amb les teves paraules-
quin és el vi de la teva copa:
és el vi de l’amor i de la donació,
el vi de la felicitat nova i eterna.
Tu que el vas veure fins a l’última gota,
fes-nos forts per compartir el teu vi. |