Jesús,
només he d’obrir els ulls
per adonar-me
que totes les realitats materials
que m’envolten
passen molt ràpidament
i que tot es deteriora.
Fins i tot el meu cos
va envellint i s’afebleix.
Em sap molt de greu
i, de vegades, em desanima.
Tinc por que tot el que sóc i visc,
un dia, acabi en el no res
i desaparegui per sempre.
Seria molt trist i no m’hi puc resignar!
Per això, m’agrada tant
sentir-te dir que tot passarà,
però que les teves paraules
sempre seran actuals i es realitzaran.
Em dónes l’esperança
de poder continuar
la meva vida humana,
més enllà del cos,
en la realitat eterna i infinita de Déu.
Crec sincerament el que em dius
i espero amb alegria la vida eterna,
encara que no la comprengui. |