Avui, Senyor, ens invites
a somiar i treballar per un món nou.
Vols que siguem conscients de les dificultats.
Tots els canvis fan més aviat por
i -això sap més greu- podem perdre persones
que s'estimen més continuar fent el que feien
perquè sempre s'ha fet així.

Tu, Senyor, no ets pas
cap profeta de calamitats
això sí, ens recordes que en aquest món
i en l'univers no hi ha res definitiu.
El nostre planeta
és el resultat de cataclismes espacials
i cada pas endavant cultural o científic
ha suposat suor, llàgrimes i molt esforç.

Senyor, el món nou que ens anuncies
no ve acompanyat
de la destrucció de la humanitat.
Ens estimes i has donat la vida per nosaltres.
Fes-nos col·laboradors
de la teva obra de transformació.

Senyor, que la solidaritat
amb les víctimes de les catàstrofes
no es limiti a un sentiment puntual.
Que ajudem totes les organitzacions
i els missioners que treballen en aquests indrets
per evitar que tornin a repetir-se.

Jesús,

només he d’obrir els ulls

per adonar-me

que totes les realitats materials

que m’envolten

passen molt ràpidament

i que tot es deteriora.

Fins i tot el meu cos

va envellint i s’afebleix.

Em sap molt de greu

i, de vegades, em desanima.

Tinc por que tot el que sóc i visc,

un dia, acabi en el no res

i desaparegui per sempre.

Seria molt trist i no m’hi puc resignar!

Per això, m’agrada tant

sentir-te dir que tot passarà,

però que les teves paraules

sempre seran actuals i es realitzaran.

Em dónes l’esperança

de poder continuar

la meva vida humana,

més enllà del cos,

en la realitat eterna i infinita de Déu.

Crec sincerament el que em dius

i espero amb alegria la vida eterna,

encara que no la comprengui.