Senyor, ensenya'm
a mirar la vida com la mires Tu,
i a aprendre que la vida
és un regal del Pare per als altres.
Ensenya'm a valorar el temps
com una possibilitat de millorar
i de créixer en el teu coneixement,
en el teu seguiment i en el teu amor.

Senyor, ensenya'm a sentir com Tu,
ajuda'm a comprendre
que el poder i el predomini sobre els altres
són buidor i vanitat,
incapaços de satisfer
el meu pregon anhel de felicitat i de sentit.
Senyor, fes-me sentir
la felicitat de prestar els petits serveis de cada dia:
vestir els nens, fer la compra,
preparar els àpats, realitzar bé el meu treball...

Senyor, ensenya'm
a ser servidor dels meus germans
i a posar a disposició de tothom
els dons que m'has fet.

Jesús,

sempre ens sentim atrets pel benestar material

i pels honors; desitgem els primers llocs

i ser vistos i ben considerats pels altres.

És un sentiment molt humà!

Tu ens ensenyes a construir la nostra vida

sobre la base sòlida i estable de l’amor,

i no d’un amor qualsevol, sinó d’un amor

que es tradueix en l’esperit sincer de servei

i que és capaç de donar la vida per als altres.

És la teva resposta a la petició dels dos deixebles.

L’amor i el servei construeixen la comunitat:

l’egoisme i l’orgull provoquen enveges i lluites.