Senyor, no permetis que els nostres dons
es converteixin en eines de destrucció,
de discriminació, competitivitat,
enveja, autosuficiència.
Que mai no sedegem el poder.
Que les habilitats que ens has donat
siguin per servir i estimar.

Senyor, les teves idees i projectes ens esglaien.
Coneixies el teu destí
i ens fas avinent que si et seguim,
difícilment ens donaran el Premi Nobel,
una medalla o una altra distinció qualsevol.
La nostra recompensa
serà la seguretat d'estar en mans del Pare.

Els deixebles ens expliquen la seva por.
No amaguen pas els moments poc gloriosos
de la seva història.
Que com ells, Senyor,
siguem transparents i veraços.
Que les nostres mancances
ens ajudin a comprendre els més febles.

Senyor, que la nostra grandesa
i la nostra aspiració principal
siguin servir els altres.

Jesús,

quan ens imaginem o parlem del Regne de Déu,

només ens hi podem apropar a partir

dels nostres coneixements i experiències,

per això, sovint, ho enfoquem malament.

Tu vas haver de corregir la manera

de veure i de parlar dels teus apòstols.

A l’evangeli d’aquest diumenge, corregeixes

l’actitud dels qui et demanaven privilegis

i també la del grup que els criticava

perquè volien ser els preferits en el Regne.

Els fas comprendre que en el Regne de Déu

no existeixen els privilegis, perquè tot

es viu en un clima d’amor i de comunió.

Et demano que alliberis la meva pregària

i els meus esforços de fidelitat

de tota pretensió i de la recerca de privilegis;

fes que t’estimi i que estimi el Pare

amb generositat i sense cap egoisme.