Senyor, davant el futur que et venia a sobre
no vas «llençar la tovallola».
Ajuda'ns a mantenir-nos ferms en la dificultat
i a cercar idees creatives
quan ens fallen els amics, l'economia fa figa,
el nostre matrimoni es desfà
o en qualsevol altra situació.

Senyor, que no ens perdem en raons
per no fer front a allò que ens espanta.
Sabem que, tot sols,
ben poca cosa o res no podrem fer,
però amb la teva Gràcia arribarem molt enllà.

Senyor, ens fa por la solitud i el menyspreu
i per tal d'esquivar-lo,
encenem un ciri a Déu i l'altre al dimoni.
Dóna'ns coherència
per descobrir poquet a poquet els teus designis
i confiar en el teu ajut.

Senyor, tu no crides els cristians
a un sofriment sense sentit.
Ens crides a alleujar els qui pateixen,
els malats, els qui es troben sols.
Tu ens ensenyes, Senyor,
que l'únic sofriment que val
és el que ens duu a alleujar els altres.

Jesús,

m’imagino que estic enmig dels teus deixebles

i recullo les teves paraules: Qui ets per a mi?

La teva pregunta m’interpel·la seriosament.

T’he conegut i t’he seguit; puc dir que t’estimo.

Després de molts anys de creure en tu,

em sembla que tu ets sobre tot per a mi

«el meu Company de ruta»; així amb majúscula!

M’ajudes a reconèixer el que de bo hi ha en mi

i a descobrir com el Pare m’estima

i compta amb mi;

i quin sentit té la meva vida i també la mort;

em motives per viure a fons cada instant

portat sempre per l’esperança i la il·lusió

de viure ja ara allò que viuré per sempre.

I, quan sóc feble o infidel, la teva mirada

i la mà que m’estens em fan sentir el perdó

i recuperar la pau amb el desig de ser més fidel.