Senyor, dóna'ns saviesa
per comprendre que els miracles són possibles
quan en la persona hi ha una trajectòria vital
que la fa capaç d'acollir la teva Paraula
i de desitjar la guarició del cos o de l'esperit.

La incomunicació, Senyor,
és un mal de nostre temps.
Ajuda'ns a poder dir allò que pensem
sense veure'ns tallats pel què diran
o pels prejudicis.

Senyor, que no fem el sord a la teva crida
i que ara que tornem a començar el curs escolar,
els docents, els pares
i tots els qui estem en contacte amb els nens
siguem models de bondat i de rectitud
en els nostres criteris.

Jesús,

la guarició del sord em fa pensar

que jo també necessito que m’obris

el cor i la ment a la teva paraula,

perquè descobreixi el teu missatge

la veritat, la vida i l’amor

que em permetran de ser lliure.

També et voldria demanar que m’alliberis

de la insensibilitat i la indiferència

que no em deixen escoltar els crits

dels necessitats, propers o llunyans.

Ja sé que el teu missatge és una veu

que em crida constantment a ser solidari

i a estimar amb tot el que sóc i tinc,

però la por de l’esforç i l’egoisme,

que em porta a assegurar el meu benestar,

sovint fan de mi un sord de conveniència;

prefereixo pensar que tinc raons

per no escoltar el crit

dels germans necessitats.