Participar en la teva Eucaristia, Senyor,

suposa abandonar-me

i identificar-me amb la teva sort.

Augmenta la meva fe i dóna'm força

per no apartar-me'n com ho feren

els que deixaren el servei del Regne.

Quan sortirem d'aquesta Eucaristia,

i tornarem a la nostra rutina de cada dia,

Senyor, fes-nos capaços

de consolar els homes i dones del nostre entorn

i de tractar com cal les coses

i les realitats d'aquest món.

Senyor, la Fracció del Pa ens recorda que som

éssers humans trencats i massa sovint ferits.

La teva Resurrecció ens guareix

i ho refà tot en la seva integritat.

Senyor, el nostre món consumista

ens porta a pensar

que la religió no serveix de res.

Ajuda'ns a mostrar als germans amb fets

més que no pas amb paraules,

que la vida cristiana

és un camí de felicitat i de plenitud.

Jesús,

devia ser molt dur per a tu

constatar que la gent no comprenia

el gest més sublim del teu amor als homes

i que gairebé tots t’anaven abandonant.

El teu llenguatge era i és encara difícil.

Suposo que comprens que alguns et deixin

i no comprenguin la importància de l’Eucaristía.

És que, amb la nostra pobra intel·ligència,

no podem comprendre el misteri de Déu.

Seguint-te i mirant-te, l’intueixo una mica

i, sense comprendre’t, et dic com Pere:

«A on podem anar? Només tu tens paraules

de vida eterna... ets el Sant de Déu!»

Augmenta la meva fe i dóna’m l’Esperit

perquè m’il·lumini la intel·ligència i el cor.