Senyor, tot sovint ens trobem com Elies,

deprimits i desencisats de la vida.

Fes que trobem en el Pa de l'Eucaristia

la força per continuar el camí.

Senyor, que l'amor i veneració a l'Eucaristia

mai no ens faci perdre de vista

la teva humanitat.

Senyor, que ens atansem a l'Eucaristia

conscients que la Paraula

hi té una importància cabdal

i que la comunió fraterna

n'és condició i conseqüència.

Senyor, que tota la setmana

visquem i sentim la fortalesa

de l'Eucaristia d'avui.

Que sigui el nostre aliment per al viatge

i la brúixola que ens assenyala el Nord

de la nostra existència.

Jesús,

malgrat que la teva humanitat és com la nostra,

en la teva persona, en les teves paraules

i en les teves accions hi ha un misteri,

que només podem acollir per la fe

i si ens deixem estimar de debò per Déu.

Tu alimentes el nostre esperit

i ens fas participar de la vida eterna;

ets com el «pa» que alimenta el nostre cos.

Ens alimentes amb el «pa» de la presència,

que ens permet palpar el misteri profund

de l’amor salvador de Déu envers els homes.

Com el pa es transforma en nosaltres,

tu ens transformes en tu i ens fas viure

en comunió amb el Pare i amb els germans.

És un misteri que no comprenc,

Però l’amor que ens has demostrat
me’l fa intuir i acollir amb fe i confiança.