Jesús,
malgrat que la teva humanitat és com la nostra,
en la teva persona, en les teves paraules
i en les teves accions hi ha un misteri,
que només podem acollir per la fe
i si ens deixem estimar de debò per Déu.
Tu alimentes el nostre esperit
i ens fas participar de la vida eterna;
ets com el «pa» que alimenta el nostre cos.
Ens alimentes amb el «pa» de la presència,
que ens permet palpar el misteri profund
de l’amor salvador de Déu envers els homes.
Com el pa es transforma en nosaltres,
tu ens transformes en tu i ens fas viure
en comunió amb el Pare i amb els germans.
És un misteri que no comprenc,
Però l’amor que ens has demostrat
me’l fa intuir i acollir amb fe i confiança. |