Senyor, que sapiguem viure el diumenge
com un dia de descans
i de trobament amb Tu.
Necessitem aturar-nos
i trobar-nos amb nosaltres mateixos.

Ensenya'ns, Senyor, a dedicar estones
a escoltar i a compartir.
Que ens sentim feliços
quan tinguem lleure per als altres.

Que en les nostres relacions
sapiguem arribar al cor de les persones.
Que com Tu, Senyor, donem seguretat
als qui se senten abandonats o poc compresos.

Que aquests dies de descans estiuenc
serveixin per recuperar forces
i tornar al treball amb nou alè
i tractem «entranyablement»
les persones que no tenen vacances.

Senyor, que aquesta setmana deixem de banda
les nostres elucubracions mentals
i les nostres pors
i posem la nostra confiança en Tu.

Jesús,

em dóna molta pau la teva delicadesa,

quan convides els apòstols a retirar-se

en un lloc tranquil i despoblat.

Tenien necessitat de poder explicar,

a tu i als altres, el que havien viscut i fet

durant els dies de la predicació de la Bona Nova.

Era la seva primera experiència!

Quant t’imagino caminant amb ells

com l’amic il·lusionat i com el mestre-company,

jo també em sento privilegiat i ple de confiança.

Descobreixo la teva gran sensibilitat humana

i també la delicadesa del teu cor d’amic.

Fes que visqui aquests sentiments

sempre que et vinc a trobar
en el silenci de la pregària.