Senyor, la bondat dels altres
de vegades ens produeix desconfiança.
Ens costa de creure
que els nostres amics i familiars
puguin ser persones excepcionals.

Ens costa d'acceptar
que un que ha crescut amb nosaltres
pugui fer miracles i canviar la societat.

Que sapiguem fer costat i animar
els nostres profetes.
Senyor, que et sapiguem veure
i escoltar la teva Paraula
quan et fas present a nosaltres
en els nostres germans i veïns.

Que el nostre servei a la comunitat cristiana
sigui creïble.
Que actuem amb l'autoritat que ens dóna
saber que Tu ens has enviat.

Que durant aquesta setmana, Senyor,
tinguem paciència i actuem amb humilitat.
Que sapiguem reconèixer els nostres errors
i siguem conscients
que continues parlant amb les nostres paraules
i guarint amb les nostres mans.

Jesús,

si t'haguessis presentat com un extraterrestre,

un desconegut sense família i sense pàtria,
potser ens hauria estat més fàcil creure,

tal vez nos habría sido más fácil creer

que ets l'enviat d'una divinitat llunyana.
El misteri sempre ens ha fascinat!

Als humans ens costa reconèixer un Déu
encarnat i formant part de la família.

Per als teus contemporanis i companys
no havia de ser gens fàcil acceptar-te
com l'enviat de Déu i, menys encara,
com el Messies Salvador i fill de Déu.

Tenies la missió de fer-nos comprendre
la Bona Notícia salvadora del Pare del cel.

Vencent moltes reticències i oposicions,
vas anar proclamant una Bona Notícia d'amor
i alliberant tota classe de persones del mal.

Poc a poc, ha augmentat el número
dels quals creiem en tu i et seguim.
Tu tens paraules de Vida Eterna!