Senyor, que sapiguem descobrir
el tresor del Regne en la vida de cada dia.
Que descobrim que el millor tresor
és la pau de consciència,
la reconciliació amb un mateix i amb els altres.
Que agraïm el tresor
d'haver trobat el sentit a la vida.

Senyor, sabem que la vida cristiana
és eminentment missionera.
Ens vols missioners actius.
Gent convençuda que parlin més clar
amb les obres que no amb les paraules.

Senyor, no ens deixis caure
a l'infern de l'egoisme.
Volem ser generosos i viure el do de l'amistat.
Volem sembrar justícia i no limitar-nos
a sofrir amb amarguesa
el mal que ens aparta dels altres.

Senyor, creiem que la teva Paraula
tindrà compliment: «Tot acabarà bé».
Estem en bones mans.
Volem sembrar amb confiança.
El mal no té pas la darrera paraula.

El tresor que ens has donat, Senyor Déu nostre,

és de coses noves i velles,

de joies modernes i antigues,

completíssim a més no poder:

tots els ensenyaments de l’Antic testament

-la saviesa, el prudent discerniment de Salomó-

i la novetat de trinca del Regne,

que Jesucrist inaugura.

El Regne com una gran xarxa,

agafa i acull a tothom; però no tots l’abracen...

Que nosaltres siguem per a Tu també un tresor,

Senyor Déu nostre, a l’hora de la tria,

i no ens vegem castigats... descartats de tenir-te.

Això, de cap de les maneres!,

perquè Tu, oh Déu, vals més que tot.

Quina llàstima que estiguis tan amagat

per a la majoria de la gent, que no et troba.

Quina felicitat tan gran, descobrir-te,

disposats a deixar-ho tot per la perla divina.