Senyor, el teu programa polític
segurament en va sorprendre més de quatre.
Quan decidim viure l'Evangeli,
se'ns torna comprensible i senzill.

Que la justícia envers els més febles
i l'ajut als qui han perdut els seus estimats
en guerres o víctimes de la revenja
sigui prioritària per als nostres polítics
i també per a nosaltres mateixos.

Senyor, és net de cor
el qui sap entrellucar la teva presència
tant en els bons moments com en els dolents.
Que siguem nets de cor per descobrir
noves oportunitats quan tot se'ns ensorra.

Senyor, que la nostra compassió
vagi adornada d'empatia i de seny.
Que sapiguem connectar amb el dolor de l'altre
sense ferir-lo ni ficar-nos on no ens demanen.
Que les persones que sofreixen
sentin el nostre amor i la nostra companyia
i sapiguem alegrar-nos quan les coses van bé.

Senyor, ens costa d'integrar
el menyspreu o el somriure burleta
quan ens declarem cristians.
Dóna'ns valor i encert en el nostre camí.

És ben cert, Senyor,

que hem estat creats perquè fóssim feliços.

Que qualsevol persona, per dissortada que sigui,

estima la vida i busca la seva felicitat.

Hi tenim dret, és la nostra raó de ser.

La busquem espontàniament i amb tot el cor.

Tu saps això, i en fas el teu programa,

la primera predicació, deixant les coses clares.

Però també saps que el camí de la felicitat

que nosaltres ens imaginem,

va moltes vegades en una altra direcció

i, per desgràcia, cap a una felicitat infeliç.

Ensenya’ns la felicitat benaurada del Regne.

Que ser pobres sense ambició,

esperant-ho tot de Déu, amb confiança infinita,

és la millor de les riqueses.

I, a partir d’aquí, tot el que segueix,

fins i tot enmig de persecucions:

consol, humilitat, il·lusió, amor i pau.