És ben cert, Senyor,

que hem estat creats perquè fóssim feliços.

Que qualsevol persona, per dissortada que sigui,

estima la vida i busca la seva felicitat.

Hi tenim dret, és la nostra raó de ser.

La busquem espontàniament i amb tot el cor.

Tu saps això, i en fas el teu programa,

la primera predicació, deixant les coses clares.

Però també saps que el camí de la felicitat

que nosaltres ens imaginem,

va moltes vegades en una altra direcció

i, per desgràcia, cap a una felicitat infeliç.

Ensenya’ns la felicitat benaurada del Regne.

Que ser pobres sense ambició,

esperant-ho tot de Déu, amb confiança infinita,

és la millor de les riqueses.

I, a partir d’aquí, tot el que segueix,

fins i tot enmig de persecucions:

consol, humilitat, il·lusió, amor i pau.