Senyor, l'evangeli d'aquest diumenge
s'assembla als anuncis de trànsit.
Una trucada deixa glaçat el qui respon:
ha perdut el marit, el pare...
Posi's en contacte amb...És urgent...
Tots esperem tornar, sempre pensem
que no ens pot passar a nosaltres...
Al cristià li resta la gran certesa de saber
que al capdavall del camí hi ets Tu
esperant-nos amb els braços oberts.

Senyor, Pau ens dóna uns consells
clars i precisos per posar-nos alerta:
«Comportem-nos com a ple dia, amb dignitat.
Res d'orgies i embriagueses,
res de luxúria o desenfrè sexual,
fora baralles i altercats»
Ens costa mantenir l'equilibri,
però hi volem arribar.

Senyor, en una societat com la nostra,
costa ser lliures.
Ens influeixen les modes,
el que diran i mil coses més.

Dóna'ns valentia
per actuar amb naturalitat i llibertat.

Senyor, el teu missatge
no ens estalvia la inseguretat.
Els creients sofrim
per les mateixes causes que els no-creients,
però la fe en Tu ens permet
de descobrir-te en els vaivens de la vida.

Jesús, tu ens adverteixes

perquè ens estimes.

Tenim, tant, el perill

d’anar vivint com si res, amb rutina.

I és aleshores que naufraguem.

Però tu vols que ens en sortim

de tots els diluvis, dels temps dolents.

Tu ara ens fas adonar  

que la salvació és a prop,

que sempre n’és temps,

i particularment quan amb esperança

encetem el camí de l’ Advent.

Volem estar a punt,

perquè no ens trobis desprevinguts

i perquè tinguis el goig de comprovar

com et desitgen els nostres cors.

Tingues compassió dels nostres amics

que encara no et coneixen ni t’esperen.