Diumenge XIII de durant l'any

Cicle i data
Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Data : 
Diumenge, 28 Juny 2020
El nostre egoisme ens condemna a l’esterilitat

Senyor, quantes vegades has vingut a casa nostra
i no t’hem reconegut
o no t’hem acollit com cal?

T’he deixat passar sense oferir-te
un llit, una taula, una cadira o un llum.
El nostre egoisme ens condemna a l’esterilitat.

En canvi, de vegades, els qui no són dels nostres,
com la sunamita de la història d’Eliseu,
ens donen una lliçó
de solidaritat,
de com ens hauríem de comportar.
Ens ensenyen a ser humans,
a oferir el que tenen,
a compartir el que són.

I aquesta entrega acaba sent fecunda,
genera alegria, ganes de viure,
amistat, companyonia, fraternitat.
Aquests són els fruits de la teva presència.

Dona’ns la força per ser despresos
i la humilitat de saber rebre els teus dons gratuïtament.

Ensenya’ns a renunciar
per tenir les mans lliures
i poder allotjar a casa nostra tants profetes anònims,
però també per rebre la vida que ens dones.
De vegades estem tan plens de vacuïtats
que som incapaços d’acollir tanta benedicció.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Per viure m'he de donar

Jesús,
de vós he après moltes coses.
Sobretot he après a estimar de debó i a valorar
la riquesa de la vida que hi ha en el do de mi mateix.

Cada vegada que m'he tancat egoistament o per comoditat,
he constatat que m'he empobrit humanament
i que, en comptes de trobar la pau fàcil que buscava,
he caigut en un estat d'empobriment i de buidor.

Em feu comprendre que per viure de debó
i per sentir-me feliç, útil i eficaç en aquest món,
m'he de donar als altres i compartir amb ells
el que sóc i el que tinc, el temps i les capacitats.

Però encara em feu fer una altra descoberta:
em dieu que quan acullo i estimo els altres,
us acullo i us estimo a vós i al Pare del cel;
i que com més us estimi a vosaltres,
més gran i més autèntic serà el meu amor als altres.

Ompliu-me del vostre amor
perquè aprengui a estimar.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
No puc acollir-te en combregar si no t’acullo en els germans

No puc acollir-te en combregar
si no acullo les teves paraules en l’evangeli,
si no t’acullo en els germans
que em poses al costat,
també en aquell més difícil de suportar,
també en aquell que em fa trastocar
els meus plans, tan meus...

No puc dir que escolto la teva veu si
en les petites i en les grans decisions
no escolto la veu dels germans
com si fos la teva, sense jutjar,
acollint en el cor el ressò
de la teva paraula que ells em fan arribar.

Perdó, Senyor, perquè aquesta societat
que a vegades es diu cristiana
l’hem feta entre tots tancada i prepotent,
sorda a la teva veu
que crida en tants pobres i petits
que arriben a les nostres fronteres
i només hi troben obstacles.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret