Senyor, quantes vegades has vingut a casa nostra
i no t’hem reconegut
o no t’hem acollit com cal?
T’he deixat passar sense oferir-te
un llit, una taula, una cadira o un llum.
El nostre egoisme ens condemna a l’esterilitat.
En canvi, de vegades, els qui no són dels nostres,
com la sunamita de la història d’Eliseu,
ens donen una lliçó
de solidaritat,
de com ens hauríem de comportar.
Ens ensenyen a ser humans,
a oferir el que tenen,
a compartir el que són.
I aquesta entrega acaba sent fecunda,
genera alegria, ganes de viure,
amistat, companyonia, fraternitat.
Aquests són els fruits de la teva presència.
Dona’ns la força per ser despresos
i la humilitat de saber rebre els teus dons gratuïtament.
Ensenya’ns a renunciar
per tenir les mans lliures
i poder allotjar a casa nostra tants profetes anònims,
però també per rebre la vida que ens dones.
De vegades estem tan plens de vacuïtats
que som incapaços d’acollir tanta benedicció.