Diumenge de Pentecosta

Vine a nosaltres, Esperit Sant:
és el prec que avui et fa tota l’Església.
Omple els nostres cors amb el teu amor
i fes que estiguem disposats
a deixar-nos omplir,
que siguem prou humils i pobres
per saber que et necessitem.

Tu, que ets l’Esperit de la veritat i la vida,
ajuda’ns a saber valorar degudament
cada persona i cada poble de la terra,
amb les seves cultures i història;
ajuda’ns a saber usar correctament
tot el que ens permet d’existir: la terra
i l’aire, l’aigua i els recursos de l’univers:
que ho tractem tot com un regal
que està al servei de tota la humanitat.

Ajuda’ns també a saber descobrir
tot allò de bo que tu has posat
en el cor dels homes i dones d’avui.

Tu, que ets l’Esperit consolador,
fes-nos veure com podem estar al costat
dels qui sofreixen, i com podem col·laborar
a alleujar el seu patiment.

Tu, que omplies totalment el cor de Maria,
ajuda’ns a acollir en nosaltres la Paraula
i a presentar Jesús als nostres germans.

Tu, que vas acompanyar tot el camí de Jesús,
ajuda’ns a ser, com ell, persones que
fan el bé pertot arreu on passen, i que
viuen apassionadament els valors del Regne.

Tu ho fas tot nou i viu entre nosaltres.
Transformes els pensaments en pregària,
les paraules en veritats,
les mirades i els gestos en signes d’amor,
els ritus en sagraments de la teva presència
i la teva acció salvadora entre nosaltres.

Esperit Sant, efusió eterna d’amor
entre el Pare i el Fill,
desbordament d’amor diví
que es vessa sobre nosaltres,
ens fas participar, éssers creats com som,
de la vida eterna i increada en Déu.

Tu remous els obstacles que ens divideixen,
i les suspicàcies que ens allunyen,
tu ens ensenyes a mirar, a parlar,
a perdonar, a curar, a compartir com Jesús.

Tu guies els nostres passos,
ens dones l’energia i el nodriment
perquè continuem caminant
cap a la Llar que ens has preparat,
on vius sempre amb el Pare i el Fill.

Senyor, l’Esperit concedí als deixebles
el do de fer comprensible el missatge de Jesús.
És el do de la Saviesa,
fonamentada en l’amor.
Que, com el Beat Ramon Llull,
recordem en tot moment
que «Si no ens entenem per llenguatge,
entenam-nos per amor»,
l’amor sempre es comprensible.

Els deixebles,
«ebris del vi nou de l’Esperit»,
sortiren a predicar i declararen la seva fe sense por.
Dóna’s, Senyor, el teu Esperit
perquè siguem testimonis fidels
del teu amor i de la teva Paraula.

Les nostres comunitats, Senyor,
s’assemblen a la de la primera lectura:
Ja que «Venim de tots els pobles
i de totes les cultures».
Fes que «suportem les nostres diferències
amb amor, i q ue ens basquegem per mantenir
la unitat de l’Esperit amb el vincle de la pau.

Senyor, que l’Església, casa de Déu,
bastida amb pedres vives,
sigui model de pau,
de comprensió i de solidaritat.