Diumenge III de Pasqua

Cicle i data
Cicle: 
A
Temps: 
Pasqua
Data : 
Diumenge, 26 Abril 2020
Tu sempre surts al nostre encontre

Gràcies, Senyor, per revelar-nos el sentit de les Escriptures
i per alimentar-nos amb el teu pa.
Gràcies perquè podem trobar-te
cada dia en la celebració eucarística.

Com els deixebles d’Emaús,
de vegades estem desil·lusionats,
pensem que ja no hi est al nostre costat,
que ens has abandonat.

Però Tu sempre surts a l’encontre,
recorres amb nosaltres el camí de la vida
i enforteixes els nostres cors indecisos.

Gràcies per donar-nos l’Esperit Sant
que ens ajuda a entendre el que vivim
a la llum de la teva Paraula.
Gràcies per fer-te present en partir el pa,
un signe de l’amor infinit
que tens per a cadascun de nosaltres.

Et demanem perdó per cada vegada
que no hem compartir amb els germans
el foc que has encès en nosaltres.

Gràcies pels teus ministres
que proclamen la Paraula
i fan possible la teva presència
en la fracció del pa.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Senyor, els deixebles d’Emmaús et varen poder veure pequè van ser capaços d’acollir-te

Senyor, els temps que vivim 
no són pas gaire engrescadors. 
Tots coneixem o patim en la pròpia persona 
acomiadaments i escassetat. 
No t’hem sabut veure quan totes en ponien 
i ara necessitem que ens obris ells ulls
perquè et sentim present. 
Alimenta la nostra fe, Senyor.

Senyor, els deixebles d’Emmaús 
et varen poder veure 
pequè van ser capaços d’acollir-te. 
També ara véns disfressat de pelegrí, 
però vivim tan capficats per la seguretat, 
que més d’un cop et deixem que passis de llarg.

Senyor, ens passa com als d’Emmaús. 
Ens semblava
que les nostres il·lusions eren falòrnies. 
Cada cop som menys gent
i fins i tot, som escarnits. 
Que en aquesta Eucaristia descobrim que la fe 
i la il·lusió no són pas cap mèrit nostre. 
Tu tornares l’alegria als deixebles
i també ens la vols donar a nosaltres.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
On millor et reconeixem

Era diumenge,
el primer dia de Pasqua.
Però aquells dos deixebles,
com nosaltres mateixos tantes vegades,
no veien més enllà, Senyor,
no et podien conèixer, aclaparats,
els ulls com entelats per les preocupacions.

No els serviren de res
ni la llarga passejada,
ni la conversa, encara obsessiva,
ni la companyia d’ un altre caminant,
ni el record de les teves obres i paraules,
ni el relat de les dones del grup,
ni les mateixes sagrades Escriptures,
ni res que no fos tornar-te a veure a Tu.

Ara entenem què ens ajuda a retrobar-te,
i et demanem de saber i desitjar-ho fer:
l’acolliment, compartir la taula,
i, sobretot, partir el pa de l’Eucaristia. 

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Convidar-lo perquè es quedi amb nosaltres

Pare nostre, Senyor de la vida,
fent-nos ressò del salm et demanem
que desitgem aprendre el camí de la vida.

El camí no és altre que Jesús;
per això l’hem de saber convidar i acollir
cada dia com a company de ruta;
hem d’obrir-li el cor per poder
escoltar i guardar la seva paraula,
fins si la nostra manera de pensar
no coincideix amb la seva.

Sobretot l’hem de saber convidar
perquè es quedi amb nosaltres,
i acceptar de cedir-li el lloc
de cap de taula, i que ens alimenti
amb el pa de la vida i la fraternitat.

Que desitgem, Pare, com tu ho desitges,
la felicitat de tothom, i que
la nostra actitud de deixebles
de Jesús ressuscitat sigui un senyal indicatiu
de com es pot rebre aquesta felicitat.

Fes-la arribar als qui més pateixen
a causa de la malaltia, la soledat,
els trencaments familiars, la falta de feina
o les injustícies humanes.

Que l’esperança que Jesús ressuscitat ofereix
ens mogui a fer feliços els altres,
sent capaços de compartir
tot el que tu, Pare, ens dónes gratuïtament.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
En partir el pa de l’eucaristia, et fas present entre nosaltres

Confesso que em moro de curiositat, Senyor,
i que si tingués una màquina del temps
aniria amb les dones de bon matí el diumenge
fins a l’entrada del sepulcre,
i em reuniria amb els onze
esperant secretament la teva aparició.

I així vaig fantasiejant, Senyor,
lamentant que això no sigui possible,
fins que se m’acut posar-me en la pell
de la parella de deixebles que caminen,
capcots, cap a Emmaús.

Amb ells m’adono que ara va de bo,
que no necessito cap màquina del temps
per reconèixer que alguna vegada
jo també he llançat la tovallola,
que també tinc un cor que es pot obrir
i acollir qui camina al meu costat,
que també tinc les Escriptures a l’abast
i que, en partir el pa de l’eucaristia,
et fas realment present entre nosaltres.

Gràcies perquè puc compartir aquesta trobada
en la comunitat dels germans.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret