Et preguem, Senyor, que ens ensenyis a viure
en una actitud de recerca,
d’escolta dels teus camins
que sempre són més grans
que els nostres projectes.
Gràcies perquè ens estimes tant,
que segueixes confiant en nosaltres,
i ens crides a una conversió
contínua i profunda
del nostre cor i actituds.
Gràcies perquè ens convides a vetllar
perquè la nostra vida no estigui en contradicció
amb el teu estil de vida.
Gràcies perquè ens crides
a viure en actitud de lluita,
per traduir a la nostra vida
el missatge de solidaritat,
la crida a compartir
de la que ens parles en cada eucaristia.
Gràcies perquè ens recordes
que és fàcil i possible
si ens alliberem de les petites morts
que portem a la motxilla,
i ens deixem conèixer i acompanyar pels altres.
Anar descobrint, en fer-ho, l’amor,
no deixa de ser això;
anar fent camí en companyia.
No tardis més a venir, que t’esperem.
