Senyor, deslliura’ns
de l’engany de les riqueses.
Ens fascinen, ens enlluernen,
ens deixen bocabadats,
però ens impedeixen veure la realitat:
que hi ha dolor en el món
i que nosaltres podem posar-hi remei.
El nostre benestar ens oculta
la indigència que pateixen tants fills teus.
Les cançons boniques
silencien el seu clam.
Ens oblidem de convidar-los
als nostres banquets,
de compartir allò que hem rebut.
Però sovint, preferim viure
sota els efectes d’aquest miratge,
perquè ens fa por reconèixer
la nostra feblesa;
que nosaltres, per molt ben vestits que anem,
seguint sent éssers indigents,
necessitats de salvació.
Els bens que hem rebut
no ens aporten
el consol que necessitem.
En canvi Tu ets un Déu
que fa justícia als oprimits,
que té cura dels febles,
que guareix els vulnerables,
que deslliura els atribolats.
Gràcies per ser un Déu de salvació,
per advertir-nos dels paranys
de les riqueses
i mostrar-nos el camí de la solidaritat
i de la justícia.