Estades de «Mossèn Claret» a Lleida. La famosa missió de 1846.

Per aquell missioner insigne, glòria i honor de Catalunya, que s’anomena avui Beat(1) Antoni Maria Claret,(2) Lleida fou un camp bastíssim de treballs apostòlics.

Vet aquí les dates del pas del Servidor de Déu per aquesta ciutat, algunes d’elles constituiran l’objecte d’altres articles del present estudi monogràfic:

• Any 1846. De l’1 de maig a mitjans de juny.
• Any 1848. Gener, quan anava cap a Canàries.
• Any 1850. Octubre, quan tornava de Madrid de rebre el pal·li d’arquebisbe.
• Any 1860. El 5 d’octubre, quan vingué amb els Reis, Francesc d’Asís i Isabel II.
• Any 1864. L’11 de juny, quan visità el Convent d’Esclaves del Cor de Maria.
• Any 1865. El 23 de juliol, quan s’atura «una estona» per saludar el bisbe Puigllat

La més cèlebre i profitosa és, sens dubte, la primera, que abasta des de l’1 de maig a mitjans de juny de 1846, quan era un senzill sacerdot conegut amb el nom popular de «Mossèn Claret».

Els detalls d’aquesta famosa missió consten en una carta del dia 15 de gener de 1880, escrita pel llavors bisbe de Lleida, l’Il·lustríssim Senyor Dr. Tomàs Costa i Fornaguera i més endavant Arquebisbe de Tarragona, i adreçada al Reverendíssim P. Josep Xifré, Superior General de la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria; i per una altra, de data 10 de gener de 1883, redactada pel testimoni ocular, el Reverend Lleó Escana, a més dels diferents processos que s’instruïren per a la seva beatificació.

El Dr. Costa i Fornaguera diu en la seva carta: «Les notícies que he adquirit dels fets del zel apostòlic del Sr. Claret en aquesta Missió, són les d’una persona fidedigna, a qui vaig donar la comissió que agafés dades per poder donar a V. una resposta que fos ben fonamentada».

La relació és aquesta: «Els lleidatans el van veure arribar a peu amb un mocador de farcell a la mà, on portava el Breviari i algun altre llibre, i mentre va ser entre ells només parlaven de Mossèn Claret…»

«Mossèn Antoni Claret passà tot el mes de maig a Lleida i també la meitat del mes de juny. S’allotjava a casa del canonge Vallcendrera. Durant el mes de maig predicà cada matí a la Catedral i a la tarda, a l’església del Sant Roser. L’auditori era immens; al matí confessava a la Catedral i a la tarda, a l’església de l’Hospital. També escoltà moltes confessions a l’oratori de la casa on vivia. Aconseguí la conversió de molts i grans pecadors. Alguns vingueren de molt lluny perquè els confessés i molts d’ells, per trobar lloc, passaven tota la nit a la porta de l’església. Les hores que romania a casa era precís posar un municipal a la porta per evitar la confusió que, a causa de la multitud, hi podia haver. Malgrat això, l’escala que donava a la seva habitació estava plena i com que no podien parlar amb ell, la bona gent s’acontentava a besar el crucifix que el Servidor de Déu portava sobre el pit, i que lliurava a algú del servei de la casa. Acudiren a ell molts malalts i als que no pogueren acostar-s’hi anà a visitar-los a casa seva. Amb tanta unció parlava a tots que els semblava lliurar-se de qualsevol malura i només amb les seves paraules els omplia de consol».(3)

El testimoni ocular M. I. Sr. Josep Joaniquet, natural de Lleida i canonge de la catedral de Vic, amplia la precedent relació amb aquests minuciosos detalls:

«Predicava dues hores cada dia, una al matí després dels oficis divins a la Catedral, i una altra a les vuit del vespre a l’Església de Sant Domènec. Hi anava molta gent a escoltar-lo, no només de la ciutat, sinó també dels pobles de la comarca. El Servent de Déu obtenia grans triomfs espirituals, amb molts casos de conversions. Els seus sermons parlaven de matèries morals i els presentava amb tanta senzillesa i claredat que fins i tot les més rudes intel·ligències podien comprendre’ls per mitjà de les comparacions que presentava, sense ofendre mai ningú, ni donar ocasió que se’l titllés d’imprudent. Tothom li parlava com si fos un sant. El seu confessionari estava sempre envoltat de moltíssimes persones, que a mitja nit acudien a les portes de l’Església, encara tancada, per poder-se confessar el dia següent».(4)

«La Catedral —diu el Sr. Joan Mestre— s’omplia de gent per escoltar els seus sermons i també l’Església que havia estat dels Pares Dominics. L’avidesa que manifestava la gent per confessar-se amb ell era tan gran que, a mitja nit, vaig veure moltes persones a la porta de l’Església del Sant Hospital per agafar torn, perquè els confessés el Sr. Claret. En aquesta església hi  anava a les quatre del matí a celebrar i escoltar confessions immediatament després de celebrar el Sant Sacrifici».(5)

Per això s’ha escrit, sense mancar a la veritat, que «El moviment extraordinari de la gràcia que s’operava a totes les consciències, es reflectia a les onades de penitents que pugnaven per arribar al sant tribunal de la confessió».

«Un indicador d’això fou un petit incident que li explicà un dels seus feligresos a l’anterior rector del Boix, ja molt gran: Essent ell només un infant recorda que hi havia gent que, entre les freqüents manyagueries, li allargaven alguna peça de dos quarts (uns sis cèntims), amb la finalitat que els cedís el torn del confessionari del Servent de Déu…»(6)

Els lleidatans anaven rere el Pare Claret, com els habitants de Galilea i Judea rere el Redemptor Jesús, en nom del qual aquell predicava a la multitud, que s’atapeïa al seu voltant fins al punt que, degut a l’opinió de santedat que es tenia del Beat, «Els guàrdies civils havien d’obrir-li pas entre la multitud quan entrava i sortia de l’església…»(7)

El nostre Capítol, per tal d’agrair els extraordinaris serveis als membres de la Benemèrita, acordà de donar-los una unça d’or per repartir-se-la entre ells, tal com consta al número 8 de l’acta capitular del 14 de juny.(8)

Lleida no ha oblidat aquella Missió memorable i ens atrevim a afirmar que el fruit d’aquella sementera abundantíssima es recull encara en l’actualitat.

També són moltes les famílies que conserven el bon record de la visita del P. Claret a alguns dels seus membres malalts.

Han desaparegut, però, les esglésies del sant Roser i de l’Hospital, aquesta darrera testimoni mut de les extraordinàries conversions realitzades pel Servent de Déu.

L’església del Sant Roser, que formava part del Convent de Religiosos Dominics, ubicada al carrer Cavallers, i una de les millors de la ciutat, fou construïda durant la primera meitat del segle XVIII, segons els plànols de Fr. Antoni Falcó, dominic del convent de Tortosa; consagrada el dia 25 de gener de 1752, pel Bisbe de Lleida Gregorio Galindo, de santa memòria. Amb l’exclaustració de 1835 i la mal anomenada desamortització, el convent restà desallotjat, i se cedí per a l’Institut Provincial quan es fundà aquest centre docent a la nostra ciutat, l’any 1842. L’Església continuà oberta al culte fins l’any 1854, any que es tancà definitivament. Una part serví de capella de l’expressat establiment i una altra d’aules i saló de graus, fins que desaparegué com a capella.(9) Actualment tot l’edifici ha estat declarat ruïnós i s’ha donat de baixa com a Institut.

L’església de l’Hospital estava formada per l’ala O. del claustre gòtic del mateix edifici. El dia 13 d’abril de 1454 es col·locà la primera pedra d’aquest establiment benèfic, on anaren a refondre’s els diferents hospitals de la ciutat. La fàbrica no s’acabà fins a principis del segle XVI, amb el nom d’Hospital de Santa Maria.

Construït el nou Hospital a la part N. de la ciutat, hi foren traslladats els malalts i aquell es deixà desallotjat i l’església tancada definitivament al culte, el dia tres de maig de 1928. Actualment s’hi ha instal·lat els Museus Morera i l’Arqueològic i s’han tombat els envans que tancaven l’ala O. del claustre i que formaven l’església.

(1)  El P. Claret va ser canonitzat per Pius XII el 7 de maig de 1950, data posterior al present escrit.

(2) El dia 6 de novembre de 1845, mesos abans de la Missió de Lleida, predicà el P.M. Claret a Anglesola, la nostra vila natal. Així ho comunica el Governador militar de Solsona, en aquella data, al General Sr. José Folquer, en funcions de Capità General de Catalunya: “…i ara ho està fent (predicar a Anglesola, poble d’aquesta província”. Arxiu Municipal de Solsona, Lligall, 140, núm. 4 =46.

(3) Arxiu de la casa de Vic núm. 2164.

(4) Pàgina 117-119. Pare Mariano Aguilar, “Vida admirable del siervo de Dios P. Antonio Maria Claret”. Arx. De la casa Matriu de Vic, núm 2164, pàgs. 117-119.

(5) Procés Informatiu de Lleida, pàg. 18.

(6) Carta del P. Ramon Casals publicada a Iris de Paz, de 1921, pàg. 636.

(7) Declaració del veí de Lleida,  Sr. Ramon Vidal Mallada, en el Procés  Apostòlic de Tarragona, pàgina 65.

(8) “El mateix senyor Soldevila que actuava de President del Capítol” diu que seria oportú donar alguna gratificació als vuit guàrdies civils que amb tants afanys procuraren la tranquil·litat i l’ordre a totes les esglésies on predicà Antoni Claret”. Actes capitulars de 1836 a 1849, fol. 290.

(9) Pleyan de Porta, “Apuntes de Historia de Lérida”, pàg. 112.