Diumenge de Rams

Cicle i data
Cicle: 
C
Temps: 
Quaresma
Data : 
Diumenge, 14 Abril 2019
Ens has ensenyat a confiar en un Déu que és Pare

Gràcies, Senyor, per acompanyar-nos
en el nostre camí de dolor.

Gràcies per no deixar-nos sols
i carregar les nostres creus.

Gràcies per ensenyar-nos
a assumir amb coratge els pitjors moments,
a no deixar-nos endur per la desesperació,
a saber perdonar els qui són responsables del nostre patiment.

Les dificultats ens superen,
sovint ens sentim abandonats pel Pare,
pensem que les nostre pregàries
no són escoltades.

Com els lladres que compartien amb Tu el mateix suplici
podem demanar-te comptes del sentit del món,
o bé podem confiar-hi,
unir-nos al teu dolor
en l’esperança que la mort
no té la darrera paraula.

Volem ser com el centurió,
que tot i ser testimoni directe de la teva mort,
va ser conscient de la glòria de Déu
enmig d’aquell moment tenebrós.
Encara que tota la terra s’enfosqueixi a mitja tarda,
encara que passi el pitjor que pugui passar,
ens has ensenyat a confiar el nostre alè,
i també el nostre anhel,
en un Déu que, per sobre de tot, és Pare.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Sabeu on aneu!

Jesús, 
el diumenge de Rams marca l’inici 
de l’etapa final de la vostra missió.

Sabeu molt bé on aneu i què us espera.

Conscientment i amb valentia, afronteu
el camí de la fidelitat fins a la mort.

Durant aquesta setmana –una Setmana Santa-
Continueu acollint cadascú tal com és:

* el poble que us aclama amb rams i cants; 
* els amics de Betània i el perfum de Maria; 
* l’odi dels dirigents i la traïció de Judes; 
* el menyspreu dels qui demanen la vostra mort; 
* la por de Pilat i les mofes dels soldats; 
* la compassió de la Verònica i les altres dones; 
* el gest forçat, però solidari, del Cirineu; 
* els cops de martell dels qui us crucifiquen; 
* la presència de Maria i d’alguns deixebles; 
* la súplica del qui està crucificat com vós; 
* la solitud dolorosa, però confiada a la Creu...

En tot moment sou fidel al Pare i als homes
i doneu amb amor,
l’última gota de la vostra sang!

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Senyor, la teva mort fou el desenllaç final d'un estil de viure i de fer

Senyor, et vas rebaixar fins a la mort
i ens vas fer comprendre que tot en la vida
pot ser ofrena i oració per als altres.
Que sapiguem viure
cada dia d'aquesta setmana acompanyant-te.
Que compartim amb Tu i amb els qui pateixen
aquests moments d'agonia.

Senyor, la teva mort fou el desenllaç final
d'un estil de viure i de fer
que feia por als qui tenien el poder.
En temps de crisi
qualsevol intent de canvi fa por.
Hi ha molta gent que viu ara
moments molt difícils.
Que no ofeguem el seu clam.

Senyor, et vas quedar tot sol.
Els deixebles no entenien pràcticament res.
Els qui havien rebut els teus favors,
tremolaven de por.
Et van jutjar amb mentides,
com jutgen els profetes de tots els temps.
Dóna'ns força per no fugir.
Que sapiguem seguir-te ni que sigui de lluny.

Senyor, que baldament ens trobem sols,
sapiguem donar la mà
als qui tenim al costat nostre
i compartir amb ells la fe, l'esperança i l'amor.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Que es faci la vostra voluntat

El poble de Jerusalem et va aclamar
amb una alegria tan frívola i passatgera
com la que viurem avui a les places
dels nostres pobles i ciutats,
plenes de famílies amb infants
que potser no han entrat mai en una església
i que no han aprés a resar.

Però avui toca beneir les palmes
i participar d’una emoció col·lectiva
abans de deixar Jesús tot sol, camí del Calvari.

Gràcies, Jesús, perquè no et vas fer enrere
quan et vas quedar sol, abandonat de tots,
fins i tot amb el sentiment d’abandó de Déu.

Tu sol davant el mal del món desfermat contra tu,
vas parar com una roca la cara
i vas dir: “que es faci la vostra voluntat”.
Només tu podies fer-ho. Gràcies, Senyor!

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Ajuda’ns a fixar en tu, Senyor Jesús, la nostra mirada

Senyor Jesús, avui voldríem pregar 
fixant-nos en l’actitud positiva 
de moltes persones:
l’alegria i l’entusiasme dels que et van acollir
quan entraves a Jerusalem;
la disponibilitat dels deixebles 
a fer tot el que demanaves
 per preparar la Pasqua;
la capacitat de gestos d’estimació i tendresa
d’aquella dona que et va ungir amb perfum;
el goig dels qui van compartir amb tu
la taula del sopar pasqual;
el penediment sincer de Pere 
en adonar-se que no havia fet, 
ni de lluny, el que deia;
la capacitat de Simó de Cirena 
per ajudar a portar la creu 
a tots els qui pateixen;
la fe del centurió 
per confessar que tu, el condemnat a mort, 
ets el Fill de Déu;
el coratge de Josep d’Arimatea 
per enterrar el teu cos, 
i el de les dones que davant  del sepulcre 
encara mantenien l’esperança.

I, sobretot, el Diumenge de Rams 
ajuda a fixar en tu, Senyor Jesús, 
la nostra mirada i el nostre cor agraït 
perquè has compartit en tot 
la nostra vida humana, 
obrint l’horitzó de la vida 
més enllà del sofriment i la mort.

Ajuda’ns a prendre seriosament 
la invitació a pregar i vetllar amb tu, 
per no adormir-nos
i estar atents als reptes de cada dia.

Dóna’ns la teva actitud 
serena, pacífica i confiada
davant les acusacions, injúries, humiliacions
i la condemna a mort.
Que et sapiguem reconèixer i valorar
com a Senyor i seguir-te com a únic Mestre.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret