Ros Nadal, Josep

El Germà Josep va néixer al poble d'Artesa de Lleida, província i diòcesi de Lleida, el dia 14 d'octubre de 1876, Els seus pares van ser Francecs Ros i Dª. Francesca Nadal. Va ser batejat solemnement al dia següent a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel. El sagrament de la confirmació el va rebre el 1877 en la mateixa parròquia.

Els seus pares, honrats i bons cristians, van morir quan ell era jovenet. Abans d'entrar a la Congregació va estar de fàmul al Col·legi dels Germans Maristes de Lleida fent estudis retòrics i va residir a la parròquia de Santa Maria del Mar, Barcelona, ​​els anys 1896-1897.
Va entrar a la Congregació el 21 de setembre de 1898, al col·legi noviciat de Cervera on va fer un breu postulantat per Germans coadjutors, després del qual va iniciar el noviciat amb la presa d'hàbit al desembre d'aquest any. El seu mestre de novicis va ser el P. Crispiniano García. Acabat l'any de prova va emetre la professió el 8 de desembre de 1899. Els seus oficis eren el de sastre i cuiner, però estava disposat a exercir els que li manen.

El mestre de novicis informava d'ell que era un beneït de Déu i sempre pel que sembla disposat a tot. Tenia dificultats a la vista des del seu naixement. Era molt dòcil i aplicat a la feina.
El seu primer destí va ser la comunitat de Cervera amb el càrrec de cuiner. En 1903 va ser a Barbastre i Sabadell. Des d'aquesta va ser destinat a les missions de Guinea.

Missioner a Fernado Póo

Des de Sabadell va arribar a les missions de Fernando Póo el 14 d'octubre de 1904, en l'expedició en què van ser els PP. Manuel Font Font, màrtir al Mas Claret el 19 d'octubre de 1936, i Julián Lázaro Martínez.

El seu centre principal d'operacions va ser Annobón i el seu ofici el de cuiner que va exercir en molts llocs amb qualitats tècniques pròpies d'un professional. També destacava pel seu caràcter expansiu i alegre.

L'any 1907 va notar una molt accentuada afecció a la vista, acompanyada d'anèmia i altres dificultats pròpies d'influència tropical, que segons el parer dels metges necessitaven de canvi d'ambient, per prevenir altres funestos efectes. Per això va ser traslladat a la península ibèrica en 1907. Volta a Cervera.

A la península va rebre totes les cures mèdiques necessàries sense aconseguir aturar l'afecció a la vista, que va acabar per deixar-li totalment cec. Es mantingué pacient i resignat a aquesta gran prova.

Les seves ocupacions van ser les compatibles amb la seva situació, primer a Sabadell i després a Cervera, des de 1921 fins a la seva mort. En aquesta comunitat passava les estones treballant en l'enquadernació, edificant per la seva paciència i treball. Anava pels corredors resant el Sant Rosari.

El dia 21 de juliol de 1936 en ser dissolta la comunitat per ordre de l'autoritat civil i haver d'abandonar l'edifici, va ser portat a l'hospital amb els altres malalts. Allí va estar reclòs fent vida claustral absoluta. També se li va oferir la possibilitat de trasllat al seu poble natal, com al Gmà. Reixach, però no es va poder dur a terme perquè la resposta va arribar després que havia estat assassinat. El seu afusellament va tenir lloc la nit del 18 d'octubre de 1936 mentre cridava Visca Crist Rei!