Font Font, Manuel

El P. Manuel Font va néixer al poble de Torrebeses, província de Lleida, el 13 de juny de 1878 i va ser batejat el mateix dia del naixement a l'església parroquial de Sant Salvador de dit poble. El dia cinc de juliol de 1880 va rebre la confirmació de mans del Excm. Tomàs Costa, Bisbe de Lleida, en la seva visita pastoral a aquesta parròquia.

Els seus pares van ser Josep Font, propietari, i la Sra. Raimunda Font, que van tenir diversos fills. Era una família cristiana de bons costums i honrada. A Manuel se li va despertar la vocació en un novenari.

El seu ingrés a la Congregació va tenir lloc a Barbastre el 11 de novembre de 1890. Llavors va començar els estudis de preparació i va seguir amb els d'Humanitats, al final dels quals va passar al noviciat de Cervera, on va arribar el 24 d'agost de 1894 i després dels exercicis espirituals va iniciar sota la direcció del P. Antonio Sánchez del Val i va professar el 15 de setembre de 1895.

Els estudis de filosofia els va fer a la mateixa casa de Cervera. Durant el primer curs de filosofia, el 9 de novembre de 1895, va rebre la primera tonsura de mans del Excm. Ramon Riu, Bisbe diocesà. A la mateixa casa de Cervera va començar els estudis de teologia, i va rebre les quatre ordres menors el 20 de maig de 1900. En l'estiu d'aquest any va passar a Santo Domingo de la Calzada per prosseguir amb el tercer curs de teologia. En aquesta ciutat va rebre el subdiaconat el 22 i el diaconat el 29 de juny de 1902. A l'any següent, el dia 6 de maig, va rebre el presbiterat de mans del Excm. Gregorio María Aguirre, Arquebisbe de Burgos.

Missioner a Fernando Póo. El dia 25 de setembre de 1904 va embarcar a Barcelona amb destinació a les missions de Fernando Póo, on va arribar el 17 d'octubre d'aquest mateix any. Immediatament va ser a Basilé. Poc després va embarcar per Elobey i a l'octubre de l'any següent va anar a Banapá i el 27 de desembre de 1905 tornava a Espanya. Poc més d'un any va durar la seva experiència missionera.

«Va ser una veritable llàstima, ja que hauria pogut ser membre molt profitós per a les Missions, de no haver prevalgut en ell una mena d'idiosincràsia que va malmetre en flor, les seves qualitats naturals. Tenia habilitat innata per a les arts i gran capacitat per al maneig de llengües estranyes. En el curt espai de la seva residència a Corisco s'havia compenetrat amb el llenguatge benga i aconseguia entendre i comunicar-se amb aquells naturals.

Però al sentir-se atacat de les primeres febres li va semblar que no podia prendre aigua durant l'accés de la mateixa. Li van voler persuadir i convèncer de tot el contrari, per afavorir la transpiració i la suor, mes ell va prosseguir adherit a la seva errònia convicció, refusant prendre aigua en tals ocasions per més que la seva pròpia naturalesa l'hi reclamés. Resultat: Que es van reproduït més sovint els atacs febrils, incapacitant-li per a tota operació dels nostres ministeris, motiu pel qual van haver de reconèixer els Superiors que resultava incapaç per a les tasques que incumbeixen a una comunitat i Col·legi, i com a conseqüència va ser forçós llicenciar-lo per a la Península».

A Espanya i les seves màquines-maquinacions. Quan va arribar a la península, com a malalt, per debilitat mental, va ser enviat a la casa de Sabadell i als tres anys, 1909, a la Selva del Camp sense càrrecs ni oficis. En 1910 va prendre camins que congeniaven amb la seva capacitat per a les arts manuals i va demanar permís per dedicar-se a invents físics, que li va ser concedit com una distracció, però el seu estat mental no millorava i al novembre de 1911 va ser destinat a Cervera.

A Cervera seguia el règim de malalt i no es considerava apte per a res formal i constant. De totes les maneres la seva imaginació no parava, se li ocorrien les coses més desgavellades, amb la seva lògica, i cada dos per tres escrivia al govern general per aconseguir la seva autorització. Crida l'atenció el ben escrites que estan les cartes.

En 1913 va ser destinat a Tarragona, també sense càrrec o ofici. Però la seva imaginació no parava. A meitat de l'any 1917 va ser enviat a Alagón a provar nous aires i el 1922 a Cervera. De nou a Alagón amb la seva malaltia imaginària més que una altra cosa i sense fer el que hauria i tornada a Cervera i Mas Claret.

Qualitats. Quan estava a Barbastre es deia que era una mica abstret, una mica apocat, però de confiança. Segons el seu mestre de noviciat tenia conducta exemplar. També es deia que era una mica precipitat, impressionable. Era reflexiu i dòcil. Es va posar molt neurastènic.
Els estudis els va fer amb gran profit, ja que tenia bones qualitats intel·lectuals.

Martiri. Quan va esclatar la persecució marxista es trobava a la finca de Mas Claret. Aquí va seguir el tenor de vida que va poder.

El dia 19 d'octubre a la tarda es van presentar els milicians armats i van lligar als missioners i els van portar als límits de la finca.