Déu i Pare nostre,
la carta de Pau i dels seus companys
que avui hem sentit
convida, en aquest diumenge del Dòmund,
a donar gràcies i a recordar-nos
dels altres en la pregària de cada dia.
Per això t’agraïm per la nostra comunitat
i per tots els qui en formem part:
infants i adolescents de la catequesi,
joves i famílies, persones grans,
creients reunits en associacions o moviments,
malalts o minusvàlids de totes les edats...
Gràcies perquè a tots
la fe és el que dóna sentit a la nostra vida
i, sigui quina sigui la nostra situació,
sempre podem fer el bé a d’altres persones.
Gràcies perquè ens reconeixem fills i filles
en la gran família en què tu ets el Pare
i en la qual aprenem a conviure
i tractar-nos amb veritable fraternitat,
convençuts que l’Església és casa nostra.
Gràcies perquè l’esperança que ens dónes
ens ajuda a no desanimar-nos
en moments o situacions difícils.
Gràcies per poder ajudar
i rebre tantes vegades l’ajuda
dels altres germans i germanes,
signe del teu amor que no ens deixa mai.
Obre el nostre cor i les nostres mans
a les necessitats dels nostres germans:
als qui pateixen per falta de salut,
de feina o d’estimació,
als qui no han descobert per què viuen,
i als qui passen pel món aprofitant-se
o maltractant els altres.
Et demanem, Pare,
que sapiguem aprendre
de tot el que hi ha de positiu en les persones;
que la fe i la presència de l’Esperit
que habita els nostres cors
sigui la força que transformi
el món que ens has confiat.