Tu, Jesús, estàs per tot.
Per atendre la gent i acomiadar-los,
per tenir els Dotze a ratlla fent que marxin,
per pregar, enraonant tot sol amb el Pare...
I ¿què seria de la barca, sense tu?
Sí, ja estem ben embarcats en la nau dels apòstols,
l’Església, sacsejada per vents contraris.
Enmig de les ones, i amb la teva absència,
no les tenim totes. Ni el mateix Pere.
I és que volies mostrar-nos qui ets,
el Fill del Pare, poc convençuts com n’estàvem.
L’aigua solament suporta
les petjades invisibles de Déu.
Només ell pot caminar-hi per sobre!,
tan sols ell té el domini de la mar...
I vet aquí, que tu li manes.
I pots dir a Pere que vingui pel mateix camí...
Ell ho prova de nit... però no se’n fia.
Si no creiem fermament en tu, no anirem enlloc.