Estimada bona Mare, no sé si en el teu temps
hi havia modes. Ara en som esclaus.
Tots, perquè és moda, acomiadem els difunts
dient-los «allà on siguis».
A tu no t’ho podem dir.
Celebrem que ja est del tot, en cos i ànima,
prop del teu Fill i Germà nostre,
participant de la vida divina que és amor,
pau, joia i llum per sempre.
No est lluny de nosaltres,
perquè allà on est no hi ha distàncies.
Est Mare de cor gran, avesada a sofrir,
a esperar i a confiar.
Est dona de cor decidit, valenta i ferma.
No et vas fer enrere
en sentir les paraules misterioses de l’àngel
ni en veure els sofriments infligits al teu Fill.
Saber que ens mires i que vetlles per nosaltres
ens dóna confiança per continuar endavant.
Sí, el camí de la vida és feixuc i perdedor,
però sabem que tu has arribat a la meta
i que camines al nostre costat.