Gràcies, Senyor, perquè sempre escoltes
la nostra veu,
feta pregària de súplica,
i aculls les nostres misèries
les nostres foscors i dubtes...
Gràcies, Senyor, per la teva misericòrdia
vers la humanitat.
Malauradament, hi ha massa persones
que, com els leprosos de l’Evangeli,
resten oblidades i recloses sense papers,
marginades en les perifèries,
arraconades en camps de refugiats,
sense atenció ni compassió,
invisibles als ulls dels mitjans de comunicació.
Que la nostra mirada no sigui mai indiferent,
i ens sumem a ells en la pregària de súplica.
Gràcies perquè ens recordes
que és la fe sense orgull la que ens salva.
Que no ens manqui en el dia a dia un «gràcies»,
que no siguem desagraïts,
que no perdem la memòria del cor,
per tants dons com hem rebut de la teva gràcia.
Concedeix-nos un cor agraït, com el de Maria,
que canti el Magníficat
que obres en cada un de nosaltres.
Perquè són moltes les meravelles
amb les quals vesteixes les nostres vides,
al teu estil, silenciosament, amb discreció.
Gràcies, Senyor, per la teva mirada atenta
a cada un de nosaltres.