Com els sentinelles, cridem de goig,
perquè s’acaba la nit.
Ha arribat l’albada
i la llum s’imposa a les tenebres.
Tenim motius per a l’esperança.
Celebrem plens de joia aquesta bona nova,
Déu és amb nosaltres,
ha pres partir per nosaltres,
Ens vol consolar, redimir, salvar.
No ens ha deixat sols en les nostres tribulacions.
Ha assumit la condició humana
per entrar en comunió en cadascú de nosaltres,
per viure el que vivim,
per compartir els nostres sofriments,
per acompanyar-nos en els nostres somnis.
Ha plantat entre nosaltres el seu tabernacle,
s’ha fet proper, tan proper com un nadó indefens.
Senyor, obre’ns els ulls perquè no badem
i puguem reconèixer la teva Presència.
Volem acollir-te perquè ens va la vida,
perquè no podem fer altra cosa
davant d’un acte tan gran de generositat.
Ets la Paraula que ens revela l’amor del Pare.
Ets la Vida veritable que mai no s’esgota.
Ets la Llum que brilla enmig de les tenebres.