Commemoració del 150è aniversari de la mort del P. Claret a la parròquia claretiana de Lleida

25/10/2020
Galeria de fotos: 

Cada 24 d’octubre la parròquia Sant Antoni M. Claret de Lleida celebra la seva festa patronal, que enguany a més a més ha coincidit amb la cloenda dels actes de commemoració del 150è aniversari de la mort del P. Claret. I ho ha fet amb una Eucaristia concelebrada pels 4 preveres que formen la comunitat claretiana al barri lleidatà de Balàfia: P. Jaume Sidera, P. Josep M. Vilarrubias, P. Nemesi Solà i P. Dion Paskali; i força fidels, malgrat les restriccions d’aforament per la covid-19.

La missa ha estat presidida per el P. Dion, que substituïa el bisbe Salvador qui, a última hora, havia avisat que no podria assistir per estar confinat.

Al peu de l’altar hi havia una bonica imatge del P. Claret, esculpida per un dels claretians de Lleida, el P. Josep M. Vilarrubias. I al costat de la imatge diversos objectes que evocaven alguns dels aspectes de la vida del sant: un bastó, un mocador de farcell i un ciri encès, símbol de la seva vida que es va consumir pel zel apostòlic. També hi havia un reliquiari "ex carnibus" del sant.

Durant la celebració s’ha fet memòria (com no!) que va ser a Lleida on, a mossèn Claret se’l va començar a nomenar Pare Claret. De fet, al vestíbul de l’església hi ha un quadre que recorda la participació del P. Claret en la processó de Corpus de l’any 1846, ocorreguda durant el temps en què predicà llargament en aquesta ciutat durant el mes de maig.

Malgrat que la pandèmia no convida a fer festa, el P. Jaume Sidera animà a no perdre l’alegria. En l’homilia va fer una semblança de la vida del P. Claret, les malalties que va patir i com les va superar. Entre altres coses digué: “Essent arquebisbe de Cuba l’illa es veié assotada de dos flagells terribles. Terratrèmols i l’epidèmia del còlera. En aquests dos flagells naturals, com la pandèmia que patim, hi veié una crida de Déu a molta gent a canviar de conducta i a prendre’s més seriosament la seva vida de cristians. El P. Claret estigué molt a prop del poble en aquelles circumstàncies extremes. S’interessava per tothom i estava a disposició de tothom”. També convidà tothom a reflexionar sobre la crida que Déu fa en la present pandèmia, sabent que el món no canvia sol, només ho farà en la mesura que cada persona canviï.

La festa finalitzà amb la pregària universal del P. Claret, que penja a la paret d’un lateral de l’església, la benedicció solemne i cantant tots plegats, amb veu fervent, la glòria i santedat del missioner nascut a Sallent el 1807 i mort a Fontfroide (França) el 24 d’octubre de 1870.

Conxita López Torres