Ordenació diaconal del claretià Benjitu

A la tarda del dia de la Immaculada, la parròquia Sant Antoni Mª Claret, de Lleida, va viure una gran festa amb motiu de l’ordenació diaconal d’en Johanes Benjitu Bareto.

L’acte, presidit pel bisbe diocesà Mons. Joan Piris, va comptar amb la presència del P. Màxim Muñoz, Provincial dels claretians, els preveres de la parròquia, preveres de l’arxiprestat «Perifèria», nombrosos claretians: de Catalunya, companys d’estudis, o compatriotes seus que resideixen a Espanya i formadors seus de Colmenar Viejo; i la comunitat parroquial. Faltà, lògicament, la seva família, si bé al llarg de la celebració es recordà de manera especial, el pare, ja difunt i la mare i germanes que viuen a Indonèsia, d’on en Benjitu és originari.

El fet que la cerimònia tingués lloc a la parròquia on en Benjitu col·labora els caps de setmana en tasques pastorals, va donar un caire de proximitat i familiaritat, que els feligresos van celebrar i que el P. Provincial, en el seu parlament al final de l’Eucaristia, agraí al Sr. Bisbe.

Les guitarres i el flabiol amenitzaren els cants de l’Eucaristia, exquisidament preparada, i en què tothom se sentí part de la celebració. Això quedà palès en les ofrenes, en les quals els nens i joves del MIJAC presentaren una fotografia testimoni de les diverses activitats en què en Benjitu ha participat, així com un mapamundi per expressar gràficament la distància geogràfica entre Catalunya i Timor Leste; la comunitat parroquial, amb l’obsequi d’un joc d’estoles i l'alba (lliurada abans de la celebració); la comunitat claretiana de Lleida, amb una tovallola teixida pel P. Claret quan feia de teixidor a Sallent.

Especialment emotiu va ser l’acte de l’ordenació, iniciat quan el P. Provincial cridà a l’ordenand i ell es presentà davant el bisbe amb les paraules pròpies de «Sóc aquí», paraules sobre les quals Mons. Piris basà l’homilia, explicant-ne el significat i les conseqüències que comporta. També féu un paral·lelisme entre el «Que es faci en mi la teva voluntat», de la Verge, amb el «Sóc aquí» de cada cristià, i dels de vida consagrada en particular. També incidí en la tasca de servei pròpia del diaca: servei que es manifesta en la proclamació de la Paraula i en l’acció caritativa.

Mons. Piris no deixà passar l’oportunitat d’expressar al P. Muñoz el desig que en Benjitu, una vegada ordenat capellà, sigui destinat a Lleida, la qual cosa aportaria joventut i faria baixar la mitjana d’edat dels capellans diocesans. El P. Provincial accedí, a condició que surtin més vocacions a Lleida, per això féu una crida als joves presents que es plantegin la seva vocació a la vida consagrada.

Al final de la celebració en Benjitu s’adreçà, en català, a l’Assemblea per donar gràcies a totes les persones que l’han ajudat en la seva vocació. Tingué un record especial per la seva família, els formadors, els companys, etc. I digué que se sent molt feliç del camí que ha triat, cosa que féu esclatar els assistents en un gran aplaudiment.

Aprofitant l’avinentesa, el Consell Pastoral de la parròquia va comunicar que el pròxim dia 22 de desembre, el seu rector, P. Nemesi, complirà 50 anys de capellà, notícia que l’assemblea acollí amb un espontani i calorós aplaudiment. L’esdeveniment se celebrarà el pròxim diumenge 30 de desembre, a la missa de les 12 del migdia.

Tot seguit tingué lloc un piscolabis al Centre Cívic de Balàfia, on es continuà compartint l’alegria de l’ordenació.

Amic Benjitu, per molts anys! Que la felicitat que vas manifestar després de l’ordenació perduri per sempre i que es tradueixi en fidelitat en el seguiment de Jesús. Enhorabona!

Conxita López Torres