Diumenge XVII de durant l'any

Cicle i data
Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Data: 
28/07/2024
Lectures
Lectura primera
2Re 4, 42-44
Tots en menjaran i encara en sobrarà
Lectura del segon llibre dels Reis:

En aquells dies, un home de Baal-Salisà va anar a dur a l’home de Déu, Eliseu, vint pans d’ordi, els primers de la collita, i vi novell. Eliseu digué al seu servidor: «Dóna-ho a tota la comunitat i que en mengin». El servidor li contestà: «¿Com puc donar això a un centenar d’homes?» Però Eliseu insistí: «Dóna-ho a tota la comunitat, i que mengin. Això diu el Senyor: Tots en menjaran, i encara en sobrarà». Ell ho repartí, en menjaren i encara en sobrà, tal com el Senyor havia dit.

Salm responsorial
Salm 144
Tan bon punt obriu la mà, Senyor, ens sacieu de bon grat.

Que us enalteixin les vostres criatures, 
que us beneeixin els fidels; 
que proclamin la glòria del vostre Regne 
i parlin de la vostra potència. 

Tothom té els ulls en vós, mirant esperançat,
i al seu temps vós els doneu l’aliment. 
Tan bon punt obriu la mà, 
sacieu de bon grat tots els vivents. 

Són camins de bondat els del Senyor, 
les seves obres són obres d’amor. 
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen, 
dels qui l’invoquen amb sinceritat. 

Lectura segona
Ef 4, 1-6
Un sol cos, un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes:

Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot.

Evangeli
Jn 6, 1-15
Jesús repartí els pans a tota la gent. En repartia tant com en volien
Lectura de l'evangeli segons sant Joan:

En aquell temps, Jesús se n’anà a l’altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els deixebles. S’acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: «¿On comprarem pa perquè puguin menjar tots?» Ho preguntava per veure què hi deia Felip. Jesús sabia què volia fer. Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascun». Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, ¿què es això per tanta gent?» Jesús digué que fessin seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba, i s’hi assegueren. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia tant com en volien. Quan tothom quedà satisfet, digué als deixebles: «Recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé». Ho recolliren i, de les sobres d’aquells cinc pans d’ordi, n’ompliren dotze coves.

Quan la gent s’adonà del prodigi que Jesús havia fet, començà a dir: «Segur que aquest home és el Profeta que havia de venir al món». Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d’ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya.