Bueria Biosca, Evarist

Evarist Bueria va néixer al poble de Montoliu, a la província de Lleida el dia 21 de juny de 1913, fill de D. Evarist Bueria, d'ofici teuler, i de la Sra. Teresa Biosca. Va tenir tres germans i una germana, Antònia. Pocs dies després va ser batejat solemnement a la parròquia de la Nativitat de Montoliu.

Va ingressar en el postulantat de Cervera el 20 de desembre de 1924 per fer la ante-preparació. El postulantat pròpiament dit ho va començar amb el curs 1925-1926 a Alagón a on va arribar el 19 d'agost de 1925. Aquí va començar els estudis d'Humanitats. En carta que va escriure als seus pares per Nadal indicava que cada vegada estava més content i que els estudis anaven bé. En l'estiu de 1927 es va traslladar a Cervera per continuar els estudis.
Per fer el noviciat va anar a Vic el 30 de juliol de 1929. L'endemà va escriure a casa dient que es trobava molt més content que a Cervera. El dia 14 d'agost d'aquest any va prendre l'hàbit i va professar el 15 d'agost de 1930.

El dia 18 d'agost, i no el 16 com s'havia previst amb antelació, en cotxe llogat i havent passat per Sallent a causa que la carretera de Manresa a Cardona estava tallada, va arribar a Solsona amb els seus condeixebles per fer els estudis de filosofia . A Solsona es trobava bé de salut.

Al mes de juliol de 1931 va rebre una carta del seu pare en la qual li manifestava la seva preocupació per la situació política després de la crema d'esglésies i convents del mes de maig i el nou ambient creat per la República. Ell va respondre ràpidament el dia 10:
«Vaig rebre la seva última el 7 passat la qual em vaig alegrar moltíssim, per l'afecte veritablement paternal amb que ella està escrita. No tingueu por els repeteixo de nou, perquè encara que com sabran per El Iris de Pau el resultat de les eleccions de Diputats per a les Corts constituents no és molt favorable però per ara no hi ha res a témer i especialment en aquesta ciutat de Solsona en què la gent ens estima molt sent al mateix temps la gent molt bona».

Quan somiava amb traslladar-se a Cervera, més a prop del seu poble, per estudiar la teologia, els Superiors van decidir que el primer curs de teologia es tingués a Solsona, la qual cosa dificultava una mica les previstes visites de la seva família. Al poc de començar aquest curs, el dia 13 d'octubre de 1932 escrivia a la seva mare:

«Hem arribat estimadíssima mare a uns temps molt dolents, el dimoni per mitjà de fills del món persegueix els Missioners com també als que es preen de catòlics, per això estimada mare li prego que encomani molt al Senyor i al Cor de Maria nostres necessitats; encomani així mateix als nostres estimadíssims Superiors que tant treballen i es sacrifiquen pel nostre bé; i clar en aquestes circumstàncies té molta preocupació pel nostre futur; no deixi de fer-ho que bé s'ho mereixen»,
El trasllat a Cervera va tenir lloc el dia 22 de setembre de 1933. El viatge es va fer en cotxe llogat, que se les prometia molt felices però va ser un desengany perquè l'auto es va revelar un trasto gairebé inútil. Es va parar diverses vegades i tot el camí va caminar a poc a poc, fins a Les Oluges on se li va trencar una biela per la qual cosa va haver d'esperar gairebé una hora per arribar després a Cervera poc més que a pas d'home i amb gairebé dues hores de retard en 50 quilòmetres!

En els dies 12 i 13 de juny de 1935 va rebre la primera tonsura i les dues primeres ordres menors a Solsona de mans del Excm. Valentí Comellas, Bisbe de Solsona.

Qualitats. Informe del mestre: alegre, espontani, lleuger i irreflexiu. Poc fons espiritual. Tartamut no per defecte dels òrgans vocals sinó per nerviositat. És una mica retret. S'enfada aviat, alguna cosa desordenat en les seves coses. A poc a poc va anar guanyant en maduresa.
En les seves cartes manifestava gran amor a la vocació religiosa i missionera i sempre demanava oracions per perseverar i ser bon missioner. També mostrava el seu afany apostòlic fent propaganda de revistes i vocacions.

Martiri. El dia 21 de juliol de 1936 en haver d'abandonar la comunitat el seu domicili per ordre de l'ajuntament, l’estudiant Evarist Bueria va sortir amb el grup més gran en els autobusos cap a Solsona, però que per imposició dels revolucionaris de Torà va haver de fer nit a Sant Ramon. L'endemà, 22 de juliol, els estudiants Evarist Bueria i José Loncán van ser portats a l'hospital de Cervera. Evarist Bueria patia una lleugera indisposició. A l'hospital va ser col·locat juntament amb els altres missioners en les dues sales del pis superior on feien vida conventual, o més ben claustral, ja que no feien altra cosa que pregar, preparar-se al martiri, sense tenir contacte amb altra gent.

Evarist Bueria estava malalt del pit, és a dir tuberculós, malaltia que portà amb paciència. Va tenir oportunitats de fugir de l’hospital i posar-se fora de perill. Així escriu a la seva mare el dia 11 d'octubre de 1936, poc després de la mort del seu pare:

«Sra. Dª Teresa Biosca.

Molt estimada mare. Ja tenia escrita una postal per donar-li notícies de la meva salut però acabo d'assabentar-me que la malaltia que patia el pare de fa temps per fi l'ha portat al sepulcre; és un cop molt dolorós.

Potser pugui fer-li companyia a vostè. Doncs ara puc acceptar la invitació que fa temps em va fer que fos a casa; fins ara no he pogut per raó de la meva malaltia, ara estic una mica millor i més animat i d'altra banda els Srs. administradors de l'Hospital em donen tota mena de facilitats per anar a Montoliu.

Vegi doncs si algú de casa pot venir a buscar-me i si no pot ser que almenys em fes una visita.

Salutacions a Josep i l'Eulàlia.

Una abraçada del seu fill Evarist Bueria».

Un dia abans del martiri va venir la seva germana Antònia convidant-lo a que sortís amb ella. Ell li va contestar que aquell dia no podia anar. Van quedar en que al cap de dos dies tornaria ella a buscar-ho, però en el interí el van matar. També el P. Matute el convidava a fugir perquè la Congregació necessitava gent jove. Segons el testimoni d'un dels elements de la Junta, Evarist no va acceptar la invitació perquè no podien sortir tots els seus companys i va voler córrer la mateixa sort que ells.

La nit del 17 d'octubre de 1936 a la intempestiva hora de les 11:30 es va presentar el grup d'assassins capitanejat per Juan Solé i es va emportar en un camió a Evarist Bueria i als altres 10 missioners claretians i els van afusellar al cementiri de Cervera mentre cridaven Visca Crist Rei!