En recordança dels màrtirs claretians del Mas Claret

Ja fa 75 anys que 30 milicians armats, durant la guerra civil espanyola irromprien en el Mas Claret, prop de Cervera, on residia un grup de claretians i els mataren per odi a la fe que tots ells professaven al Crist.  Són els màrtirs claretians. El grup del Mas Claret el formaven 17 claretians i un laic. El grup de 12 malalts i ancians que vivien a l’Hospital foren afusellats el dia abans. No varen ser els únics. Fets semblants es produirem a tot l’Estat espanyol on mataren milers de persones: preveres, religiosos/es i laics/ques, pel fet de ser cristians.

És per això que els missioners claretians de Catalunya els han volgut retre homenatge ahir dia 18, com ho fan cada any el tercer diumenge de setembre. Hi participaren també familiars dels màrtirs, fidels de les diverses comunitats claretianes, preveres de la Segarra que se senten units a la vida claretiana, i veïns de Cervera. De la nostra parròquia eren 17 persones.

Els actes s’iniciaren a les 12 del migdia a l’església de Sant Antoni de Cervera, on el seu rector, Mn. Antoni Bonet ens rebé i acompanyà al llarg del dia i ens facilità l’estada. Un dels altars laterals de l’església està dedicat al P. Claret, en record i agraïment de l’estada dels claretians a Cervera des de 1887 fins el 1996. Aquí tingué lloc un memorial del P. Claret, on el P. Josep Vilarrubias llegí un text de l’autobiografia del sant, on descriu les seves marxes predicant la Paraula de Déu. També es cantà l’himne al P. Claret.

D’aquí passaren al Paranimf de  la Universitat de Cervera, on després de l’explicació del retaule de l’anomenada capella reial dedicat a Santa Maria, es feu memòria del centenar d’estudiants claretians que el juliol de 1936 es dispersaren. De la comunitat claretiana, però,  69 membres foren màrtirs. En aquesta Universitat els claretians es preparaven per a la tasca missionera.

Tot seguit ens desplaçàrem al cementiri de Cervera, on davant el mausoleu dels claretians màrtirs, es féu un memorial. El P. Vilarrubias  i el P. Lluís Vila, aquest de la nostra parròquia de Lleida, explicaren alguns casos concrets, i com alguns dels màrtirs tenint la possibilitat de fugir, no ho feren per fer costat als vells o malalts. De tots ells es remarcà la fidelitat al seguiment del Crist i la seva afirmació en ser preguntats si volien renunciar a la seva fe.

A la tarda estava previst un recorregut pels camins del Mas Claret on foren afusellats 18 claretians. El vent i el fred ens obligaren a canviar d’escenari, i així, ens en tornàrem a l’església de Sant Antoni de Cervera on tingué lloc l’Eucaristia i un memorial dels màrtirs claretians. L’Eucaristia estigué presidida pel bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell. Pronuncià l’homilia el Provincial dels claretians a Catalunya, P. Màxim Muñoz, qui fent-se ressò de l’evangeli del dia recordà que els camins de Déu no són els nostres camins. Això ens desconcerta, com ens desconcerta la bondat de Déu, i la seva capacitat d’amor i perdó. En aquest sentit remarcà que els claretians del Mas Claret, com d’altres, en veure que anaven a morir, varen assumir aquest fet imminent i el convertiren en ofrena de la seva vida, lliurant-la per la fe en el Crist.

Durant la celebració de l’Eucaristia, al peu de l’altar s’hi col·locà una imatge de la “Moreneta” que els claretians del Mas Claret havien amagat en un marge perquè no fos profanada. Dies després, ells mateixos foren afusellats a prop de la imatge. Aquesta imatge fou venerada per tots els participants, en acabar l’Eucaristia.

75 anys són molts anys, però  no són pas prou per deixar en l’oblit un fet tan significatiu pels cristians. Els màrtirs de tots els temps ens continuen interpel·lant. Honorem la memòria dels màrtirs i demanem la seva presència i la seva intercessió. I com diu el recordatori que se’ns lliurà, diguem: Germans màrtirs, testimonis de Jesús, camineu amb nosaltres!

Conxita López Torres