El P. Benjitu celebra el seu 30 aniversari al poble dels seus pares

20/08/2013
Tema: 

(Extracte d’un comunicat del P. Màxim Muñoz, Provincial dels Claretians de Catalunya)

He participat en la “primera missa” del P. Benjitu a Liquiça, el poble on vivien els seus pares abans de veure’s obligats a anar a Indonèsia a causa de la guerra amb Timor Leste.

Va ser el dia 7 d’agost, dia precisament en què en Benjitu feia 30 anys. Liquiça està a una hora en cotxe de Dili, aproximadament. Ens hi vam desplaçar una bona colla de Claretians i de laics de les nostres parròquies. Com s’acostuma a fer, em van fer la rebuda a una casa propera a la de la família d’en Benjitu. Hi havia la seva mare i tres germanes, oncles, tiets i altres familiars. En Bejitu anava amb un vestit tradicional. D’allà ens vam desplaçar cap a la Parròquia de Sao Joan de Brito, on ens esperaven dos membres del que podem dir la “tribu” a la que pertany la família d’en Benjitu, rodejats d’una bona colla de persones grans i altres joves també amb vestits tradicionals. Tingué lloc una mena de ritual d’acollida i presentació d’en Benjitu a l’Església per mitjà de paraules, cants i música.

La Missa, presidida lògicament pel P. Benjitu, va ser concelebrada per 11 claretians i el rector de la Parròquia, un diocesà molt trempat. Va ser pràcticament tota resada, amb bons cants, com no podia ser d’altra manera en aquestes terres, animats per un magnífic cor.

L’Església estava plena de gom a gom. Vaig calcular unes 600-700 persones. L’homilia en Benjitu la va demanar al P. Nuel, superior de la comunitat de Dili i delegat claretià per la part de Timor Leste. També va estudiar a Roma i per tant ens podíem entendre perfectament en italià. Al final de la missa va dir unes paraules el representant de la família d’en Benjitu, també un servidor i el rector de la Parròquia. L’eucaristia va acabar amb una benedicció especial, aquesta vegada només a la família i en silenci, amb les mans esteses, i amb la imposició de l’”estola” de benvinguda al Benjitu.

Finalment, vam arribar a l’envelat on s’havia preparat la festa per la primera missa d’en Benjitu. Tot estava disposat amb molt de gust: la presidència, les diverses taules amb el menjar... La celebració començà amb unes paraules meves, del rector de la Parròquia i del P. Benjitu. Després es va beneir la taula, però abans de començar el sopar, brindàrem amb cava i férem el ritual, en Benjitu i jo, d’apagar les espelmes que delataven la nostra edat i partir el pastís. Després ja passàrem per la taula on hi havia les safates amb el menjar abundant i bo per posar-nos al plat el que cadascú volia.

Només em resta agrair a Déu aquesta oportunitat de conèixer de prop els nostres germans del Japó i Indonèsia i Timor-Leste i d’agrair també molt l’extraordinària acollida fraterna que he rebut per part de les diverses comunitats on m’han acollit, i de forma molt especial l’acollida i estimació de les famílies d’en Dion i en Benjitu.