Diumenge XXXIII de durant l'any

Déu i Pare nostre, com ens agradaria
que un dia ens diguessis a nosaltres:
«ets un administrador bo i de tota confiança»,
i «entra a celebrar-ho amb el teu Senyor».

Per això et volem agrair
pels béns que ens has confiat:
la nostra vida i la de tots els nostres
germans i germanes,
la capacitat d’estimar-te i d’estimar-nos,
la responsabilitat d’organitzar la convivència
entre tota la gran família humana
i de tenir cura de l’univers.

Ajuda’ns, Pare, a ser dignes cada dia
de la confiança i responsabilitats rebudes;
que sapiguem treballar amb els propis talents
i valorar els dels nostres germans;
que no tinguem por de gastar la vida
posant-la al servei de causes nobles;
que no ens hagis de dir mai que som
administradors dolents, ganduls i inútils.

Ajuda’ns, sobretot, a no caure en la temptació
de mirar-te amb por o desconfiança,
de pensar que no tenim res per oferir
i de no voler arriscar-nos o comprometre’ns
a l’hora de servir la comunitat.

Fes-nos sortir cada dia d’una vida
que només busca la pròpia comoditat
i fes-nos entrar en la teva manera de ser
trobant l’alegria a pensar en els altres
i perdent la por de donar-nos totalment.

Aquí tens els teus servents,
aquí tens les teves serventes, Senyor.
Al capdavall, voldríem haver-te estat útils.
Desitgem complir la nostra missió
-cadascú la que té, allà on l’has posat-,
de la millor manera possible...
més ben dit, tan bé com sapiguem.

Sabem que valores sobretot l’actitud,
el que hi aportem de part nostra,
l’esforç i el risc, encara que no tinguin èxit.
No importa la categoria o el volum de la feina,
ja que tot talent, gran o petit,és do teu:
capital, temps, aptitud, capacitats.

Som servents que no mereixem recompensa:
gràcies que tresquem, com és el nostre deure.
Treballant pel teu Regne, no té sentit jubilar-se.

Però tu, Senyor, passaràs comptes.
I ets tan bo, si no som dolents i ganduls,
que el premi serà estar amb tu, per sempre,
jubilant d’alegria.