Diumenge XXV de durant l'any

Déu i Pare nostre, obre’ns el cor
perquè ens deixem tocar
per les crides de la Paraula
que hem rebut a la celebració d’avui:
«cerqueu el Senyor ara que es deixa trobar...»;
«porteu una vida digna de l’evangeli de Crist»;
«aneu també vosaltres a la meva vinya!».

Gràcies, Pare, perquè la teva paraula
sempre ens mostra un horitzó més enllà
de les nostres petites accions de cada dia,
i ens mou a caminar i a créixer constantment.

Ajuda’ns, Pare, a saber-nos alegrar amb el bé
que fan les altres persones,
a saber col·laborar i confiar en els altres,
tal com tu confies en cada ésser humà
i el convides a ser constructor del Regne.

Que en aquest món on els últims
cada vegada estan més marginats
aprenguem a construir comunitats fraternes,
a actuar amb una generositat i gratuïtat
semblants a la teva, perquè no vols
que ens dividim entre primers i darrers
sinó que tothom pugui viure amb la dignitat
de ser membre de la teva família.

Que no caiguem en la temptació de reclamar
tot el que s’hauria de fer o millorar
i ens quedem de braços plegats,
sinó que aprenguem a col·laborar
en tot el què dignifica les persones
i sapiguem convidar a fer el mateix
tal com el teu Fill Jesús convidava tothom
a treballar en la teva vinya.

Que ens costarà de fer-nos a la idea
de l’amplitud i grandesa de mires
del Regne del cel,
del tarannà del Pare en els seus dominis!
Sort de tu, Jesús, que el coneixes,
i intentes que ho endevinem.

La nostra manera de pensar, de valorar,
que lluny que està de la de Déu!
Ell no vol que ningú quedi fora de joc,
ni el més petit ni el menys afortunat.

No fa diferències,
perquè, de generositat, li’n sobra.
La seva alegria és que tots els seus fills,
homes i dones, infants i vells,
pobres i rics, forts i dèbils,
tinguin el goig de sentir-se cridats,
de sentir-se útils, com joves,
treballant pel gust i l’honra de treballar,
sense enveges,
sols per la paga de fer-ho a la vinya de Déu.

Gràcies, Pare, perquè fas sortir el sol
sobre justos i injustos,
perquè has obert les portes del banquet
als vianants, als pobres i als invàlids,
perquè no negues el teu Esperit a qui t’invoca.

Gràcies perquè,
com els bons pares de la terra,
no deixes d’estimar ni negues l’aliment
al fill que has hagut de reprendre.

Així els fills anem aprenent
que som estimats incondicionalment,
no pas com a premi d’una bona conducta.
I això no ens fa irresponsables
sinó més confiats i agraïts,
i desitjosos d’escampar al nostre voltant
el secret de l’amor
que ens ha estat revelat.

Si Déu ens ha estimat primer,
també nosaltres ens hem d’avançar
a estimar el proïsme.