Diumenge XXIV de durant l'any

Cicle i data
Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Data : 
Diumenge, 17 Setembre 2023
Tu ens dius que hem de perdonar sempre

Senyor Jesús!
Em costa perdonar les persones
que em fan mal,
que m’han ferit amb la paraula o els gestos,
que m’han enganyat,
que m’han criticat a l’esquena
o han difós mentides sobre mi.
Em costa perdonar també
els qui han fet mal a persones que estimo.

Jo, com Pere, estaria disposat a perdonar,
però fins a cert punt.
Em canvi, tu ens dius
que hem de perdonar sempre.
I no ens ho expliques amb un sermó,
sinó amb una paràbola de les teves,
que capgira els nostres plantejaments
massa egoistes i instintius.

M’invites a no situar-me només
en la pell de qui ha estat ofès i li demanen perdó,
sinó també en la de qui ha ofès i necessita
el perdó dels altres i de Déu mateix.

No sempre soc conscient del que rebo dels altres:
només em fixo en el que faig jo.
Per això, a més de perdonar, em costa ser agraït.
Sí, Jesús: si miro amb atenció la meva vida
he de reconèixer que sort n’he tingut,
del perdó i de la misericòrdia
dels altres i del Pare
davant la meva ofensa i les meves misèries.
T’agraeixo la teva paraula, que m’interpel·la
i m’invita a la conversió:
«Si tu has estat perdonat,
també has de perdonar;
i no tens cap dret a demanar perdó
si no estàs disposat a oferir-lo de cor
als germans».

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Creu beneïda

Només tu, Jesús, podies fer
que la creu dels reus de mort, abominable,
esdevingués un signe de salvació.
Només el teu amor extrem per nosaltres
podia fer que aquest tronc de mort,
regat amb la teva mateixa sang,
esdevingués un arbre de vida.

El Fruit que en penja, de tant preu,
ha pogut pagar un rescat universal;
ens ha redimit a tots, perquè fóssim lliures.

Creu de llibertat, creu de glòria,
creu d’esperança i de resurrecció,
els ulls que ploren i totes les mirades
convergeixen en tu, són atretes per tu,
que entregues la vida, que dónes vida,
a tothom que, veient-te enlairat, cregui en tu
que del cel has baixat tan avall, a nosaltres.

Els perdonats, els indultats t’invoquen,
victoriós estendard de vida eterna.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Ensenya'ns, Senyor, a perdonar

Senyor, ens has ensenyat
que la revenja pels mals de les víctimes
és a les teves mans.
Tu has carregat a coll tot el mal del món
i n'has patit les conseqüències
fins a la mort de creu.

Ensenya'ns, Senyor, a perdonar.
Que a desgrat del nostre patiment,
sapiguem estendre la mà.
El mal sempre és mal,
però les persones que el provoquen,
no sempre saben el que fan.

Senyor, ajuda'ns a rentar-nos
dels sentiments de rancúnia.
Ens perjudiquen i perjudiquen els altres.

Avui, Senyor, et volem demanar
per les persones que ens han fet mal.
Tu saps perquè van actuar d'aquesta manera.
Ajuda'ls a canviar si han obrat malament,
i a nosaltres deslliura'ns dels lligams del rancor.

Avui, que és la nostra DIADA,
fes que la puguem celebrar amb pau i alegria.
Que la festa ens uneixi
per superar la situació de crisi
que ens toca patir.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Tu ens manes que perdonem tantes vegades com calgui

¿Qui no té alguna persona
amb qui prefereix no trobar-se
perquè la seva presència li desperta
sentiments de ràbia o desconfiança?
Tant se val que hi hagi motius justificats o no,
tu ens has dit que no jutgem
i no serem judicats.

Tu ens manes que perdonem
tantes vegades com calgui,
perquè això mateix és el que has fet
i continues fent sempre que cal.

«Qui estigui lliure de pecat,
que tiri la primera pedra».
Tots es van retirar, i tu vas oferir
una nova vida a aquella adúltera.

El «Pare, perdona’ls» que vas pronunciar
des de la creu ressona en les nostres oïdes
cada cop que sentim
«jo t’absol dels teus pecats».

Si et portes així amb nosaltres,
¿com no haurem de perdonar
qualsevol ofensa que puguem rebre?

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Allò que hem rebut gratuïtament ho hem de donar de franc

Senyor, volem recordar totes les vegades
que has sigut compassiu i benigne amb nosaltres,
que has estat indulgent
i no has tingut en compte les nostres mancances,

Gràcies per guarir les nostres nafres,
les ferides del nostre cor
provocades per la falta d’amor.

Ens has rescatat de l’infern de la rancúnia,
que ens fereix per dins
i ens aïlla dels nostres germans.
Ens has curat mostrant-nos com ens estimes
i llençant ben lluny les nostres culpes.

No ets un Déu de càstigs,
però no toleres la nostra manca de misericòrdia.
El teu amor és immens
i vols que el compartim amb els altres,
perdonant-los, entenent-los, acceptant-los.

Vols que ens comportem amb els altres,
tal com tu ho has fet amb nosaltres.
Que no oblidem mai els teus favors
per tal que siguem generosos
amb el nostre proïsme.

Allò que hem rebut gratuïtament
ho hem de donar de franc,
per amor al teu nom.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret