Diumenge IV de Pasqua

Cicle: 
A
Temps: 
Pasqua
Domingo, 30 Abril 2023
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

“No tinc por de res perquè us tinc vora meu”

Tot predicant a joves, un mossèn els parlava del Bon Pastor i les ovelles; en un moment de silenci se sentí la veu ronca d’un dels assistents: “bèhehe!”

Jesús era ben planer en el seu ensenyaments per mitjà de comparances, però la comparança no és més que una clofolla. S’ha de trencar, i descobrir a dins el contingut. Si donem voltes a la clofolla podem quedar-nos en la lletra del text però no haurem entès res.

El tema del pastor bo era recurrent i estimat en el poble d’Israel. Només ens cal recordar el salm 42: “El Senyor és el meu pastor”. La gent conreava la terra i es dedicava al pasturatge. Un únic corral agrupava diversos petits ramats familiars. D’entrada i sortida hi havia un pas estret pel que solament podia passar una sola ovella. Al matí quan un pastor anava a buscar les seves ovelles les cridava cada una pel seu nom. Solament elles coneixien la veu del seu pastor, sortien i el seguien de camí vers els bons paratges. No res no podia desbaratar aquest pacífic procés fora del cas d’algun lladregot o malfactor que hi fes una destrossa. Era, és clar, per l’interès econòmic que produïa la llana, la llet i la carn. Solament un pastor del tot bo podia ser capaç de defensar les ovelles fins a donar la pròpia vida per elles.

En aquest marc simbòlic se situa l’evangeli d’avui. El missatge queda ben clar en el darrer vers: Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.

Obrim la clofolla, oblidem-la i ens quedem amb el contingut:

- Entre nosaltres s’hi poden colar mals mestres, predicadors falsos dedicats a lluir-se, sacerdots amb tarannà clericalista, que ens poden desorientar, malmenar i esgarriar.

Jesús és el Bon Pastor:

- ell entra en la nostra societat per la porta estreta: pobre i feble, no fa soroll, s’atansa als més febles, als més humils.

- Ens coneix i ens crida cada u pel nostre nom, en allò que en realitat som, madurs en la fe o bé a mig formar, entrats en la vida espiritual o necessitats de llum.

- Camina al davant nostre amb el seu exemple de vida i els seus ensenyaments. Sempre en pobresa, humilitat, joia, amor, compassió, misericòrdia...

- i nosaltres el seguim perquè coneixem la seva veu.

Jesús afegeix també que ell és la porta en la pleta de les ovelles: els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges.

Anem aprofundint:

Ell hi és per a donar-nos a compartir la seva Vida Eterna; i nosaltres el seguim per a viure la Vida de Déu. Aquest és, doncs, el nucli del missatge: la Vida de Jesús Ressuscitat, vivent enmig nostre, en cada u de nosaltres; i que ens dona el seu Esperit per a mantenir-nos segurs i ferms en els camins de l’Evangeli.

- La crida a seguir-lo ens ha estat implantada en el Baptisme. Quan n’hem pres consciència ens hem trobat immergits en la Mort i la Resurrecció de Jesucrist. La seva veu la discernim més i més en la mesura en què ens emmirallem en l’Evangeli.

Deixa’m ara, abans d’acabar, recordar-te l’anècdota que ja algun dia us vaig confiar en la carta amiga. Primera comunió: en acabar jo de combregar la meva mare em diu a cau d’orella: Escolta bé, que Jesús et vol parlar. Jo al cap d’uns moments la miro i dic: no sento res. I ella: Fill, el Senyor no parla a la orella sinó al cor. I em va fer percebre la veu del Senyor en el goig, la pau i l’amor que jo sentia dins meu.

La veu del Bon Pastor es fa sentir dins el cor en tot allò que ens passa, en el que ens arriba, en les persones, sobre tot quan les tractem com Jesús ho feia; i si aquestes coses passen per la pregària.

Tipus recurs pastoral: