Diumenge II d'Advent

Cicle: 
A
Temps: 
Advent
Domingo, 4 Diciembre 2022
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Convertiu-vos que el Regne del Cel és a prop!

Ho crida Joan Baptista en el desert. I això mateix proclamarà Jesús a l’inici del seu anunci. Joan realment és el precursor de Jesús el Messies. El pregoner que anuncia l’arribada del Senyor.

Ressò de la veu de l’antic profeta Isaïes, Joan és una veu que crida en el desert: obriu una ruta al Senyor: aplaneu-li el camí. Prepareu-li una bona arribada. Quan un rei es dignava a visitar una població enviava davant seu el pregoner que anunciés l’esdeveniment reial. Si aquella gent de l’arribada del rei en volien treure beneficis, començaven a aplanar el camí, abaixar les dunes, omplir els sots, i a enllestir-ho tot per una bona rebuda.

Joan nomenat el Baptista era un home que vivia en la solitud de Déu al desert i no lluny del riu Jordà. Vestia i es nodria amb l’austeritat del desert. La seva autenticitat de vida va començar a atreure molta gent de pertot. Ell, conscient de la pròpia missió, els parlava en nom de Déu tot anunciant-los l’arribada d’un nou Regnat de Déu, que calia preparar-li el camí amb una conversió de cor i un ritus de purificació amb l’aigua del Jordà.

Ja començaven a camuflar-se entre els assistents algunes autoritats religioses per a aturar el cop d’una nou enfocament religiós que posés en evidència la seva falsedat i brutícia de cor. L’home del desert els va veure venir i arremeté contra ells: Cria d’escurçons, ... demostreu amb fets que us voleu convertir...

Això provoca en el Bautista una radical contraposició entre la gent de bona voluntat que es converteix i els aprofitats de la religió per als seus interessos personals. El Senyor separarà de la palla el bon blat, tallarà els arbres que no donen bons fruits. Fins a posar en evidència els cors de bona voluntat i a cremar les falsedats i dolenteries.

Tot plegat és una crida d’Advent a convertir-nos. Però que la paraula conversió no ens rellisqui una vegada més. No cal canviar els fets de cada dia, sinó que siguin viscuts des de una actitud més de fills estimats, dedicats a una vida en l’amor, a l’estil de Jesús.

Diu Joan als qui el volen escoltar: Jo us batejo amb aigua, però el qui ve darrere meu, Ell us batejarà amb aigua i amb Esperit.

L‘Esperit de Déu serà l’aigua que purificarà i que impulsarà les nostres vides.

 ¿Cerquem un model clar per a la conversió d’Advent? Joan ens hi ofereix bones pautes:

* Fem desert: Joan és home de desert i crida a la conversió en el desert.

* Austeritat de vida: Joan vestia humilment i menjava el que trobava en el desert.

* Atents i fidels a la missió: Joan té clara la seva missió i s’hi lliura en cos i ànima.

* Coratge contra els abusos de poder: Com Jesús farà, Joan les etzibes sense por.

* Demostrem amb fets la nostra conversió: Els fariseus es repleguen en el seu món.

* Visquem atents a l’Esperit Sant que ens ha estat donat en el baptisme.

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Però no puc acabar sense obrir la finestra al profeta Isaïes en el text d’avui.

El Poble d’Israel estava vivint temps calamitosos. Cridat a ser un arbre frondós i esplèndid ple de fruits, ara estava reduït a ser un tronc tallat i sec. S’havia apartat de Déu, infestat amb els ídols de pobles veïns, embolicat amb costums paganes, injustícies, opressions i violències, ara era com un tronc tallat i sec.

En aquesta situació apareix la veu del profeta Isaïes per a dir que l’arbre no és mort, que en sorgirà un plançó ple de vida. Que el Senyor no ha abandonat el poble: Déu és amb nosaltres.

De la soca seca en sortirà un rebrot ple de vida. Vindrà el Messies, príncep de justícia, d’amor i de pau. I amb una poètica comparança imagina la pau futura com una convivència entre sers irreconciliables: “El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit, pasturaran junts el vedell i el lleó...”. És una crida a la esperança contra tota realitat previsible. El Senyor no ens ha abandonat, “Déu és amb nosaltres”.

Avui ho tenim així: l’arbre d’un món encimbellat en ciències avançades, en grans pactes polítics, d’intercomunicació sense límits, de benestar social... ara ens cau a sobre com un arbre tallat, la guerra que ens afecta a tots, la grapa terrible d’una pandèmia que ens ha deixat fora de joc, problemes socials i econòmics, baralles en cadena entre els polítics que ens representen...

Doncs ja veiem què se’ns diu avui: semblem abandonats de la mà de Déu. Però hi ha una crida a l’esperança, som a l’Advent d’una Arribada del Senyor que ve a portar-nos nova vida, amor, pau, joia, salvació.

Deia el Germà Roger de Taizé: el Senyor està preparant per a l’Església una nova primavera. Mentre ara estem passant un hivern gelat on les llavors de nova vida son sota terra esperant el desglaç d’una una nova llum i un nou escalf.

 Visquem plens d’esperança, que el Senyor ja és a prop.

Tipus recurs pastoral: