Diumenge II de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Domingo, 16 Enero 2022
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Feu tot el que Ell us digui!

Cada vegada que m’arriba la Paraula de Déu és per a que m’hi senti implicat. Implicat, no precisament moralitzat. No és d’entrada per a que fem propòsits. Ja deus tenir experiència de que en un moment dens has fet els teus propòsits i també deus haver experimentat com aquests propòsits fàcilment en la pràctica s’esfumaven. Implicar-se vol dir entrar en el joc, de manera que en surts amb el cor tocat per la Paraula de Déu, pel Déu que és Paraula.

La Paraula de Déu és carta d’amor i de vida i ens arriba si li obrim el cor i la vida. Llegir la Paraula així és “lectura orant” que des d’antic s’anomena “lectio divina”.

Cada text de l’evangeli és un reclam de Jesús que s’expressa amb els seus gestos, les seves actituds, les paraules. Només cal que ho visquem com a tracte d’amistat estant moltes vegades tots sols amb aquell que sabem que ens estima. Jesús mateix ens ha dit: Vosaltres sou els meus amics.

Les estones de silenci en lectura orant no ens aparten de la vida i de la gent. És tot al contrari, ens alimenten la ment, el cor i les mans per a saber captar a casa, al carrer, en el treball... la seva presència en els germans.

En el bellíssim relat de les Noces de Canà ens podríem quedar solament amb el relat literal. Coneixem l’evangelista Joan per la seva fondària doctrinal que es mou entre el gènere històric i la teologia narrativa.

Un mateix passatge bíblic ens pot suggerir a cada u diversos punts de partença i portar-nos per camins diferents. És l’aleteig lliure de l’Esperit. El meu punt de partença avui és la paraula de Maria als qui servien a taula: “Feu tot el que ell us digui”.

Maria pren la iniciativa en l’àmbit d’un banquet de noces amb gent de poble, on tot canta amor, pau i alegria. Ella s’adona que els nuvis estan a punt de veure aigualida la festa, avergonyits perquè sense ells adonant-se’n el vi s’està acabant.

Tot i no ser encara l’hora de Jesús tal com ell mateix reclama, la mare se surt amb la seva. De la mà de Jesús hi haurà bon vi i l’alegria de la festa continuarà.

Molt bé, però no oblidem que l’evangelista està fent catequesi: en la festa de la nostra aliança d’amor amb el Senyor ell hi aporta el vi de l’alegria allà on se’ns podia haver acabat. Creats per a la felicitat ens hem embolicat amb la nostra llibertat i hem esguerrat el projecte de Déu però ell se situa como a comensal enmig nostre i allà on el bon vi se’ns acabaria, el Senyor pot convertir la nostra aigua en el vi de l’alegria de Déu. El mateix Jesús s’ha fet vi, i nosaltres ho celebrem en l’Eucaristia.

Posem -hi una mica d’ordre. L’evangelista mateix ens hi ajuda justament en el final del relat:

* Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea: Traduït amb exactitud, allà on diem miracles Joan ens diu signes. Al llarg del seu evangeli va posant unes fites, els signes que Jesús feia per a autoritzar el seu missatge. “Així, començà Jesús a manifestar-se en una festa de gent de poble, en un banquet de casament. El tema no és banal: La bíblia està plena del simbolisme del casament, de l’amor marit i muller, del jove enamorat i la seva núvia... Posem-hi per cas la paraula d’Isaïes en la primera lectura d’avui, que acaba així: “El teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia”.

Ell Càntic dels Càntics és tot un poema d’amor noi i noia: Déu i el seu Poble, Ell i cada u de nosaltres).

* Així manifestà la seva glòria: la glòria de Déu és l’AMOR. Aquesta és la llum que Jesús ens aporta, és la Bona Nova: Ell és resplendor de la glòria divina i ho ha traduït en la seva humanitat, talment com un poema d’amor que Ell anuncià i visqué fins a donar la vida.

I nosaltres, amarats d’aquesta llum, en som reflex, resplendim al nostre entorn per mitjà de l’amor als germans. I així nosaltres esdevenim resplendor de la glòria de Déu.

* I els seus deixebles cregueren en ell: En la lectura/pregària de la Paraula ens deixem tocar de la tendresa de Déu i així experimentem la seva glòria i així la nostra fe es va il·luminant.

*********************************

Maria ha intervingut en l’alegria de la boda. Tot i que ningú li demanava, tal com Jesús mateix li recordava. Ella com a bona mare, amb la seva fina sensibilitat femenina tirà endavant: assegurà la festa, una festa d’amor esponsal.

En la nostra festa amb el Senyor podem trobar-nos que el vi se’ns aigualeix però la Mare segueix vetllant per l’alegria de la festa i ens recorda:

Feu tot el que ell us digui!

Tipus recurs pastoral: