Diumenge I d'Advent

Cicle: 
A
Temps: 
Advent
Diumenge, 27 Novembre 2022
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Desperteu-vos, que el Senyor està arribant!

Un allau de lluminàries i de cridòries comercials ens està caient a sobre per a celebrar els finals festius de l’any. I resulta que els cristians estem ja començant un nou any (l’Any Litúrgic) i ho fem amb poc soroll però amb molta força: “Desperteu, que el Senyor està arribant”. Ens despertem de les nostres somnolències i ens posem en camí vers l’arribada d’un Nadal portador de joia, pau i amor amb la tendresa d’un Nadó, la Saviesa de Déu que en el si de Maria s’ha fet un de nosaltres.

La Litúrgia aquests dies il·lumina i dona escalf a la nostra ruta vers la celebració del Nadal.

La Vinguda del Senyor en el Nadal ens obre els ulls davant la seva Vinguda a la fi dels temps quan el Regne de Déu arribarà a la plenitud. I també ens obre una perspectiva personal lluminosa sobre la fi del nostre camí mortal quan el Senyor vindrà a donar-nos la gran abraçada que ens introdueixi a la Vida Definitiva amb Déu.

La primera lectura, de la mà d’Isaïes ens fa mirar a la llunyania: “A la fi dels temps la muntanya de Sió serà el centre cap a on pelegrinaran tots els pobles”. La Casa de Jacob (tot el poble de Déu) serà el primer testimoni d’aquesta peregrinació universal.

El salm 121 és un himne a la pau que finalment ha d’envoltar el Poble de Déu. Tal com ens ha dit Isaïes, “ Ell apaivagarà tots els pobles, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenarà mai més a fer la guerra.” Aquesta paraula ens arriba amb força avui mateix que les guerres destrueixen sense pietat poblacions senceres. Totes les persones i institucions que s’arrisquen per construir-hi la pau són un crit d’esperança per quan “cap nació no farà la guerra contra un altre” la construcció d’una humanitat en que regni la Pau.

l’Apòstol Pau en la carta als Romans ens crida a estar desperts, ben atents a l’arribada imminent del Senyor: a viure l’ara de la salvació. Per a això hem d’abandonar la fosca de la nit i obrir-nos a la llum del nou dia.

“Viure l’ara de la salvació”: és una bona consigna per a l’Advent. Ni el passat ni el futur no tenen sentit si no estem centrats en el moment present: en l’ara i avui és on hem de viure l’espera del Senyor. Cal, doncs, que ens aturem a revisar-nos les actitud i els fets. Aturar-nos, reflexionar, pregar i actuar.

L’evangeli de Mateu ens empeny a estar ben previnguts, que la vinguda del Senyor no ens agafi de sobte, distrets amb banalitats. Que no ens passés com va passar a la gent del temps de Noé. Només se salvà del diluvi la família que havia escoltat l’avís de Déu.

Ens adverteix també l’evangeli, del risc del fracàs: aquell dia pot ser que dues persones estiguin en una mateixa activitat, la una sigui salvada i l’altra s’ho perdi. Se’ns insisteix a ser previsors i coneixedors del riscs de la imprevisió.

I també, amb la paràbola del lladre que arriba per sorpresa de nit, se’ns proposa una vigilància permanent: “No sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor”.

* Per això cal que estiguem en vetlla.
* Que ens mantinguem desperts tot i que els altres estiguin adormits.
* Que estiguem sempre a punt: el Senyor arriba sense previ avís.

Estar desperts, vetllar, són expressions genèriques, abstractes. En aquest moment m’aturo a pensar: desperts? atents a què? Haureu notat com el Paps Francesc insisteix en les seves grans preocupacions i esperances. El món se’ns està cremant per l’abús dels rics i poderosos que xafen econòmicament les vides de tantes famílies, de tanta gent. Per multiplicar les seves fortunes no paren de contaminar i destruir la nostra casa de tots, la natura, i escanyar les classes socials més febles. Doncs, escoltem, i despertem-nos. Obrim els ulls i el cor al compàs del cor del Sant Pare i de tantes homes i dones que lluiten i gasten la seva vida en donar la mà als més febles, en salvar vides defallents... Doncs, no cal que donem gaires voltes per entendre el missatge de l’Advent. Obrim els ulls i preguntem-nos com ens hi hem de posar. Mimem la natura que és transparència de Déu, cuidem les nostres deixalles, no malgastem l’aigua i l’energia, donem la mà a les víctimes, posem-nos a col·laborar amb les institucions i persones que ho donen tot per salvar vides, compartim, i no solament d’allò que ens sobra... Arribar a Déu per aquest camí suposa potser una conversió d’Advent ben autèntica. Deixem-nos amarar d’una espiritualitat ecològica.

Que en aquest inici de l’Advent l’Esperit Sant ens faci reaccionar, ens mantingui desperts i vius.

Tipus recurs pastoral: