Diumenge de Rams

Pare, confio el meu alè a les vostres mans

Som a la Setmana Santa amb el cor dividit: sentiments d’alegria en l’arribada triomfal de Jesús a Jerusalem i dolor profund en la passió i mort de Jesús.

Però no ens ho mirem des de fora com mers espectadors sinó que ho interioritzem segons ens arriba la Paraula de Déu. Així anem compartint amb Jesús els seus sentiments: Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist, com ens diu la carta de Pau als Filipencs (2,7-11).

Jesús no té el cor dividit perquè en les situacions més diverses i contradictòries manté en el seu interior un fil d’or que dona sentit i unitat a tota la seva existència: l’amor fidel al Pare, amor que es vessa a favor nostre.

RAMS

El Senyor amb els deixebles ha fet un llarg camí de Galilea a Jerusalem. Ell des del primer moment els ha anunciat els esdeveniments de la seva Passió i Resurrecció. En arribar a la vista de la Ciutat Santa hi entrarà com a rei, dalt d’un pollí. Viu amb joia les aclamacions de la gent senzilla. Els infants hi fan la seva gatzara: “beneït el qui ve en nom del Senyor, Hosanna! Hosanna!”

Alguns dels fariseus infiltrats es frisen perquè la gent calli i es dissolgui; diuen a Jesús que els faci callar, però reben la resposta: si aquests callen, cridaran les pedres.

Podem percebre els sentiments de Jesús: joia amb l’alegria dels humils i pena pel tancament forrellat dels guies del poble. En arribar a les portes de la ciutat es commou profundament pels desastres que han d’arribar a la ciutat tan estimada: els teus enemics t’encerclaran, et destruiran i us rebatran sobre les pedres a vosaltres i els vostres fills.

Segons el relat de Lluc, Jesús un cop arribat a Jerusalem se’n va de dret al Temple i es troba que de la Casa del seu Pare, casa d’oració, n’han fet un centre comercial, un cau de lladres. I sense més es posa a fer-hi net.

¿Recordes l’aventura de quan Jesús als 12 anys, desaparegut del control dels pares, va ser trobat en el Temple? La mare li retreu, i ell es planta: I vosaltres, no sabíeu que jo havia d’estar a la Casa del meu Pare? Li cremava en el cor el zel per la Casa del Pare!

Ara que està arribant al gran lliurament, l’Esperit Sant ens invita a deixar-nos amarar dels sentiments de Jesús. El mateix Esperit ho farà possible.

LA PASSIÓ

Fem aquests dies una escolta agraïda del drama de Jesús fins a la creu. En llargs silencis, talment com el mateix Jesús durant la Passió.

Insinuem aquí solament les paraules de Jesús en la Passió segons Lluc: seran focus de llum que ens il·luminin els sentiments de Jesús.

-          Com desitjava menjar amb vosaltres aquest Sopar Pasqual abans de la meva passió!

-          Això és el meu cos entregat per vosaltres. Feu això que és el meu memorial.

-          T’ho asseguro, Pere: avui, abans que no canti el gall, hauràs negat tres vegades que em coneixes.

-          Pregueu Déu, que no us deixi caure en la temptació.

-          Pare, si vós ho voleu allunyeu de mi aquest calze, però que no es faci la meva voluntat sinó la vostra.

-          Ara és la vostra hora, ara les tenebres tenen el poder.

-          Dones de Jerusalem, no ploreu per mi, ploreu per vosaltres i pels vostres fills.

-          Pare, perdoneu-los que no saben el que fan.

-          T’ho dic amb tota veritat. Avui seràs amb mi al paradís.

-          Pare, confio el meu alè a les vostres mans.

Observem com el Cor de Crist en la Passió viu allò mateix que ell ha anat predicant amb paraules i amb fets:

-          Consola les dones. “No ploreu per mi, ploreu per vosaltres mateixes”.

-          Excusa els seus botxins: “Perdona’ls Pare, no saben el que fan”.

-          Al lladre clavat amb ell a la creu: “Avui mateix seràs amb mi al paradís”...

És tot un poema d’amor, de perdó, de misericòrdia... I així es lliura a les mans del Pare: “Pare, confio el meu alè a les teves mans”.

CONFIANÇA FILIALAL EN EL PARE
CONSOL I PERDÓ PER A TOTS.

BONA SETMANA SANTA !