Diumenge I de Quaresma

Durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert

En el començament d’aquesta nova Quaresma acabem el sisè any de la nostra “Carta Amiga”. La setena època no sé on ens portarà. Ens deixem conduir per l’Esperit i ens trobarem com Jesús al desert, arribaran les dificultats, les temptacions, però seguirem de la mà del mateix Esperit de Jesús, cap a la Pasqua. La seva Paraula seguirà fent llum, i el Pare seguirà somrient complagut.

“L’Esperit impulsà Jesús cap al desert”.

L’impuls és cosa de l’Esperit, el que realitzà l’Encarnació en el si de Maria, el que envaí la persona de Jesús en el Baptisme, és el mateix Esperit que impulsa tota la dinàmica entre nosaltres i el Senyor.

Ara rellegeixo la carta amiga de l’any passat en el primer diumenge de Quaresma i em trobo amb això:

“L’Esperit de Jesús ens porta de la mà cap al desert quaresmal. El desert fou per Jesús un lloc de silenci i de prova. La nostra Quaresma a l’impuls de l’Esperit és una crida a la interiorització vers la descoberta del voler de Déu, a la superació de les proves i un rellançament cap a la vitalitat pasqual”.

Aquí ho tens, no sabria com dir-ho d’una altra manera. Al final d’aquella carta rellegeixo:

Al matí en contemplar els arbres desfullats he sentit tristesa, però ben aviat hi he trobat resposta: els arbres a l’hivern mantenen la seva vitalitat: les arrels es van aprofundint en la foscor i el silenci tot preparant l’esclat de la nova primavera. Hi veig ara la quaresma dels arbres que cor endins es van nodrint per a vestir-se de flors i donar fruits.

Les temptacions de Jesús en el desert.

Si ens fixem en el relat de l’evangeli trobem que les tres temptacions de Jesús al desert assenyalen cap a les tendències destructives que ens envolten avui també: la satisfacció desmesurada dels sentits, l’orgull amb domini sobre els altres, l’afany d’acumular riqueses... És l’atmosfera enrarida que ens envolta, però que no ens contamina si sabem com Jesús trobar l’aire sà del voler del Pare, l’alè de la seva Paraula.

En la Paraula de Déu Jesús troba resposta a les envestides de l’enemic.

“Diu l’Escriptura... l’home no viu només de pa... Adora solament el teu Déu... no temptis el Senyor el teu Déu.”

El text de Lluc acaba dient que el diable s’allunyà de Jesús, esperant que arribés l’oportunitat. Així deixa entreveure que les tres temptacions del desert són una formulació literària que comprèn tot el procés de Jesús des del baptisme fins a la mort. La paraula temptació significa “prova”. Jesús també ens ha passat al davant en aquest camí de temptacions al llarg de la seva missió: ell topà amb proves de tota mena: dificultats, contrarietats, imprevistos, cansaments, incomprensió dels seus, persecucions... i les va afrontar totes amb una actitud de fons: la seva fidelitat al Pare.

Suggereixo que en aquests dies de Quaresma mirem de llegir en el fons de cada relat evangèlic l’actitud de Jesús fidel a l’amor del Pare.

Així ens identificarem amb als sentiments de Crist i a la llum del seu Esperit per a afrontar les temptacions que ens trobem en el camí.

La Quaresma consisteix a acompanyar Jesús
en el seu camí vers la Pasqua,
amb la intimitat i el compromís
de qui s’ha deixat atrapar pel seu amor.