Diumenge VIII de durant l'any

Una biga al teu ull?

En passar per terres de Dotaín a Israel, el nostre acompanyant ens va fer notar uns pous acuradament coberts. Era per l’indret on els onze germans de Josep el varen ficar dins un pou sec. Comentava algú del grup que aquella gent mimaven els seus pous, vigilaven que l’ull del pou estigués ben net, que l’aigua es mantingués sana, que no hi caigués cap estella o que algun malintencionat no hi tirés alguna biga. Tot plegat em recordà l’ensenyança de Jesús: un pou, un ull, una estella, una biga. L’ull d’un pou o l’ull de la cara? Tant se val. Jesús diu: Per què doncs, veus l’estella dintre l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que tens en el teu ull?

Aquí el Mestre ens ha ben retratat. Amb quina facilitat veiem estelles a l’ull dels altres! Els nostres judicis cauen implacables.

Un principi en la psicologia, i en el bon criteri popular, és que allò que ens molesta d’algun germà és un mirall on podríem veure-hi reflectit algun defecte nostre.

Un educador dels nostres anys d’estudis ens deia que quan ens enrabiem amb algú, probablement s’està reflectint dins nostre algun problema arraulit en el subconscient. He de confessar-te que a mi aquest principi m’ha servit en la vida.

Aquesta comparança de Jesús sobre l’estella o la biga ens assenyala cap al nostre interior. Que sapiguem mirar cor endins no fos que s’hi amagués quelcom de dolent. D’això en diem la mirada interior, la vida interior nodrida per la pregària. La meditació amb la Paraula de Déu és llum que il·lumina els nostres racons foscos.

Si dins el teu pou descobreixes alguna biga, feliç tu! Mira de treure-te-la amb l’ajut que sigui. Així podràs veure amb misericòrdia l’estella de l’ull del teu germà i ajudar-lo, si cal, a fer net.

Tant tu com jo com tots els seguidors de Jesús, som cridats a donar la mà, a portar llum a aquell que no hi veu. Cal doncs que nosaltres ens hi veiem prou. Una persona que predica però que té el cor encegat per interessos poc evangèlics és un cec que vol acompanyar un altre cec. Jesús diu: ¿Un cec seria capaç de guiar un altre cec? ¿no caurien tots dos en un clot? Sense comentaris.

A més de les sàvies comparances de l’estella a l’ull i de cec mal guiat, segurament sorgides de tradicions anteriors, el Mestre s’adreça a aquella gent amb comparances de la natura que els son tan familiars: Cap arbre bo dona fruits dolents, ni cap arbre dolent dona bons fruits. Cada arbre es coneix pels seus fruits. I també: Ningú no cull figues dels cards ni raïms de les bardisses. Doncs, l’home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor en treu fora la bondat. Però el dolent, del seu tresor de maldat en treu el mal. Una vegada més som convidats a mirar-nos al cor per a fer-hi net i per a obrir-lo als tresors de l’Evangeli.

I Jesús afegeix: La boca parla d’allò que es desborda del cor. 

La pedagogia del Mestre Jesús és tan transparent que no cal embolicar-nos en afegir-hi comentaris. És cosa de llegir bé i posar la mirada en el pou interior.