Diumenge III d'Advent

Cicle: 
C
Temps: 
Advent
Diumenge, 12 Desembre 2021
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Viviu sempre contents!

Tota la litúrgia d’avui és un crit exultant, una incitació a l’alegria. El Senyor és a prop! Viviu sempre contents en el Senyor!

A hores d’ara la Paraula de Déu ens ha anat disposant la ment i el cor per a veure que l’alegria que se’ns proposa no és de purpurina i cartró. Jesús ja ens va dir que l’alegria que ell ens dona és tot una altra cosa que l’alegria que el món ofereix. I que aquesta alegria ningú no ens la prendrà.

L’alegria que el món ofereix arriba a la pell, no arriba al cor. Molt soroll, molt consum, molta gresca. L’alegria que pel Nadal se’ns ofereix neix en el cor, passa pels sentiments, que irradia en el cos, en tota la persona.

És una alegria que no amaga les realitats doloroses, no és una droga per asentir-nos bé. ÉS una alegria que se situa també allà on hi ha sofrença. La primera lectura del profeta Sofonies és exultant, una crida a l’alegria desbordant, però si observem en quin moment de la història ho escriu veiem que l’home de Déu ha estat parlant del desastre d’un poble humiliat, desfet, exiliat. No estaria malament que el nostre text comencés de més amunt.

És probable que tu coneguis alguna persona que està travessant una malaltia poc desitjable o algun altre tipus de situació dolorosa i que transpira una pau i fins i tot una alegria sorprenent. Podem viure el goig pasqual de la Resurrecció tot i compartint amb Jesús o amb els germans les sofrences de la Passió.

Per a acollir el missatge joiós del Nadal no cal tancar els ulls davant els nostres sofriments i els d’arreu del món. Més ens val acompanyar la Sagrada Família en no ser acollits lluny de casa, quan la mare està a punt de parir, i haver-se d’aixoplugar en un miserable racó, i sense els mitjans normals de la cura d’un nadó. Tot això no treu l’alegria de la naixença, de la gatzara dels pastors, del cant dels àngels.

En aquesta joia d’arrels amargants, el salm s’hi posa, avui en boca d’Isaïes:

El Senyor és el Déu que em salva. Confio, no m’espanto.

Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació.

I, com no, la carta de Pau als Filipencs:

Germans, viviu sempre contents en el Senyor. Ho repeteixo: viviu contents

I a cada ocasió presenteu a Déu les vostres intencions amb acció de gràcies.

L’alegria veritable és regal de Déu. Ell que és felicitat absoluta. Aquí rau el secret de la veritable alegria: mantenir-nos connectats amb Ell per l’amor. Això és la oració. Tant més rica com més plena sigui d’agraïment: la pregària agraïda, com ens diu Pau: amb acció de gràcies.

La felicitat és fruit de l’amor. I l’amor és viu si de la nostra vida en fem un compartir. Aquesta és la pedra de toc per saber si un amor sona a autèntic o a fals o postís: si en els fets som persones que compartim els nostres béns. Això aviat està dit. Farem bé d’escoltar Joan el Baptista en respondre a la pregunta que li fa la gent: així, doncs, què hem de fer?

-          El qui tingui dos vestits que en doni al qui no en té

-          El que tingui menjar que el comparteixi amb els altres

-          I a tu, amic, amiga, i a mi, què em diria el Baptista? No ens enganyéssim a nosaltres mateixos.

I el text continua: La gent que vivia en l’expectació sospitava si Joan no fora potser el Messies.

Joan, fidel a la seva missió, vol aclarir-los que no, que ell no és el Messies. que n’està venint un altre més poderós que ell. I tot seguit situa els seus baptismes al Jordà en relació amb al baptisme que ens aportaria el Masies:

Jo us batejo només amb aigua

però ell us batejarà amb Esperit Sant i amb foc.

En l’Esperit de la Pentecosta ens ha batejat Jesús: ell comparteix amb nosaltres el seu Esperit. És en aquest Esperit que podem viure l’alegria autèntica del Nadal.

BON ADVENT

EN LA JOIA DE L’EVANGELI

Tipus recurs pastoral: