Verge prodigiosa, tron puríssim on reposà
l’eterna Saviesa quan vingué al món
a ensenyar el camí de la salvació,
aconseguiu per als catalans
la fe que enfonsa les muntanyes,
omple les valls i fa planer el camí de la Vida.

Rosa de caritat,
foc que sense consumir escalfa,
traieu de Catalunya l’esperit de discòrdia,
i ajunteu tots els seus fills
amb cor de germans.

Mare, que tots els homes encertin
a descobrir el profund sentit
de llur existència peregrina a la terra,
que no confonguin les etapes i la meta.

Pilar de fortalesa, us implorem
el do que ens ha de permetre de mantenir
la cohesió de tota la terra catalana
en les hores d’adversitat,
i de mantenir sempre la bona orientació
de la vida cap a Déu i el proïsme.

Per totes les persones
que avui celebren la seva onomàstica.
Que tothora sentin l’amor de la Verge
i la companyia de les persones estimades.

Maria omplí d’alegria Elisabet
i tota la seva casa.
Continua alegrant-nos
amb la seva presència cada festa
i ens recorda la seva protecció.
Que com ella, Senyor, siguem
motiu de pau i alegria per als qui ens envolten.

Maria se’ns mostra com la Portadora de Jesús.
Fa present Jesús al món.
Que no tinguem por, Senyor,
de donar raó de la nostra fe.
Que parlem de l’amor que ens tens.

El Monestir de Montserrat
és el punt de trobada per a creients i no creients.
A la Santa Muntanya
tothom s’hi troba com a casa.
Que en la nostra vida de cada dia
sapiguem veure allò que ens uneix
i minimitzem allò que ens separa.

Madona santa Maria de Montserrat,
doneu al poble català una fe generosa.
La fe que és la clau de la felicitat
de la qual vós vau gaudir
i que la vostra cosina Elisabet
va sintetitzar tan bé:
«Feliç tu que has cregut» (Lc 1,45).
Una fe que s’alimenta i creix
amb l’oració i els sagraments,
sobretot amb la participació en l’Eucaristia.

Santa Maria de Montserrat, tron de saviesa,
allibereu-nos de la corrupció
que ve de l’ambició dels diners:
d’usurpació de bens d’altri o de la comunitat...
I de totes les formes de violència.

Madona santa Maria, profetessa admirable,
som un poble especialment sensible
a tot allò que fa referència a la nostra llengua:
sentim que expressa els nostres sentiments més pregons,
l’estimem i maldem per conservar-la viva.
Feu que vetllem per la qualitat moral
del nostre llenguatge
que estigui sempre al servei de la veritat,
mai de la mentida.

Senyora de Montserrat,
que teniu la vostra santa muntanya
voltada d’oliveres, signe de pau,
aconseguiu en els pobles de Catalunya
una pau cristiana
fruit de la justícia i de l’amor.

Reina gentil, d’aquesta nostra terra

que espera amb gran anhel,

dóna’ns a tots la pau i no la guerra

i el teu ajut fidel.

Maria que, de pressa, vas a la muntanya,

en un poble de Judea i fins a Montserrat,

per serres escarpades i cims molt singulars,

¿ quin pot ser l’impuls que et fa córrer

sinó la fe que et bull i l’amor, per socórrer  

la cosina i –per què no?- la fe del poble català?

Feliç tu que has cregut! Feliç tu, Moreneta,

llum del cambril, Mare i setial del Fill de Déu;

el Salvador diposita el món a la teva mà,

perquè el vetllis amb cura, i beneeixis

tots els qui, en corrua, la venim a besar.

Reina gentil, d’aquesta nostra terra

que espera amb gran anhel,

dóna’ns a tots la pau i no la guerra

i el teu ajut fidel.