Mai tan ben demanat a Déu,
sant Jordi patró de Catalunya,
que siguis protector de la nostra feblesa...
No et va fer por de morir per Crist,
i amb la valentia de la fe
assolires la victòria.
Estaves ben empeltat en el Cep,
nodrit per la saba de la sang de Crist,
vivificat amb la seva mateixa vida.
Jordi, terrassà, raïm ben plantat
en el camp del Senyor,
madurat pel sol d’Orient
i vents de la mar Mediterrània,
en el país de Jesús, Judea.
Déu ha tingut cura de tu:
el Pare, mitjançant persecucions
o les inevitables privacions de la vida,
t’ha polit, t’ha esporgat, purificat,
perquè donessis el millor fruit. |