Senyor, avui pensem
en les persones estimades que ens han deixat.
Costa guardar-ne viu el record perquè la vida
cada cop ens deixa menys temps lliure.
Avui dediquem una estona
a sentir llur presència i ajut.
Que la nostra pregària
sigui una prova d'amor sincer.

L'Eucaristia d'avui ens permet
prendre consciència de la totalitat de l'Església:
l'Església Triomfant, l'Església Purgant,
l'Església Pelegrina.
Tots plegats formen una unitat.
Una unitat d'amor que no té res a veure
amb la moda del Halloween.

Senyor, et volem regraciar
per les persones que ens han precedit.
Pels qui lluitaren per un món millor,
per les persones que dedicaren la vida als altres,

pels pares de família,
per tots els qui han passat fent el bé.

Senyor, la nostra pregària pels difunts

és un acte de fe.
Creiem que viuen i que un dia ens retrobarem.

Senyor, has posat també en el nostre cor
les estances de què ens parles a l'Evangeli.
Avui recordem amb enyorança
les persones que amb la seva dedicació i estima
ens han donat la vida
i han estat el nostre exemple.

Gràcies, Senyor,
perquè per als cristians el dia d'avui
no és cap dia de pors absurdes.
Les persones estimades que ens han precedit
ens fan ara costat amorosament.
No juguen a espantar ningú,
ni indueixen a la droga ni a la destrucció.

Senyor, ajuda'ns a tenir present que la mort
no és pas una separació de cos i ànima.
És una transformació de l'ésser humà.
Que no oblidem mai que,
en el mateix instant que morim,
renaixem a una vida nova,
on les persones estimades
tenen encara un lloc fonamental.

Pare nostre del cel,

el teu Fill Jesucrist, nostre Senyor,

«fou crucificat, mort i sepultat»,

abans que ens féssim càrrec que ressuscitaria.

Avui que recordem els nostres difunts

-els qui ja han acabat la seva funció a la terra-,

per molt que ens dolgui la seva separació

i costi d’entendre el per què, i el com, i l’hora

del seu traspàs... ens queda el misteriós consol

de veure que Jesús ja ha travessat, com un home,

la fosca gorja de la mort.

Davant la lluita temible de l’agonia

-«llançà un gran crit i expirà»-,

això ens dóna una ferma esperança.

No estarem sols, desemparats, si Ell s’ho coneix.

Potser, grat sia a Déu, fins tenim experiència 

d’haver palpat la dolça pau d’un morir cristià.

Sigui com sigui, Pare, demanem, confiats en Crist,

que ajudis i perdonis tots els fidels difunts;

que els rebis a casa... la del nostre sospirat repòs.